Formentera. z) Esports

Formentera. Esports

El primer esport d’equip que es practicà a l’illa fou el futbol. Si bé no va ser fins a l’any 1971 quan es fundà oficialment la Societat Esportiva Formentera, ja molt abans, encara que de manera esporàdica, s’havia practicat i també s’havien disputat els primers partits amb equips d’Eivissa.

El promotor inicial d’aquest esport a Formentera fou el telegrafista mallorquí Pio Cormenzana, que al voltant de l’any trenta introduí la pràctica d’aquest esport a l’illa. D’aquesta primera etapa es té constància dels primers partits disputats a Formentera contra l’Eivissa, el Mediterrani, l’ Ebusità, etc.

Però la primera gran embranzida arribà a final dels anys quaranta, gràcies a la iniciativa del metge Ramon Roca Planells, que promogué la formació d’una lliga interpobles amb els equips CF la Mola, CF Sant Ferran, CF Sant Francesc i CF la Savina. De manera paral·lela, una selecció d’aquestos equips disputava encontres de caràcter amistós amb els equips d’Eivissa. En aquesta època, a causa de la manca de comunicacions, els desplaçaments a Eivissa es realitzaven bàsicament amb el vaixell Ciutat de Formentera i duraven quasi tot el dia, ja que l’esmentat vaixell anava directament a Sant Antoni, ses Salines o Eivissa amb la qual cosa els desplaçaments eren molt llargs i dificultosos. D’aquella època cal esmentar, per la seua qualitat tècnica, Manuel Cardona Guasch, Hilari Serra Mayans i Antoni Ferrández Matamoros.

Aquesta primera lliga interpobles finalitzà vers l’any 1955 i, dos anys més tard, l’arribada a Formentera de l’anglès Austin Delany, conegut amb el sobrenom de “Barba-roja”, propicià, juntament amb la col·laboració del capellà de la Mola, Bartomeu Planells Planells, Francesc Ferrer Ferrer a Sant Ferran i Francesc Tur Torres a Sant Francesc, la continuació de la lliga interpobles, ara amb la incorporació de l’equip del Cap de Barbaria. La col·laboració del suís Hans Saxer-Creavens com a mecenes d’aquesta nova etapa fou clau per al seu desenvolupament. Al marge de la competició local, esporàdicament una selecció continuava desplaçant-se a Eivissa per tal de realitzar-hi partits amistosos o bé disputar-los a Formentera. Entre els jugadors més importants d’aquest període es poden esmentar Joan Marí Costa (“Pins”), Francesc Colomar Verdera “Xiquet”, Jesús Marí de la Fuente, Joan Mayans Mayans “Joan d’en Pep Xomeu” i Antoni Tur Torres “Toni Jeroni”.

Aquesta lliga interpobles es disputà en els diferents pobles que hi participaren. Així, a la Mola, al llarg dels anys i per aquest ordre, foren utilitzats com a camp d’esports els de can Xomeu Ferrer, can Xico des Cafè, can Miquel d’en Carlos i Can Rita; a Sant Francesc, els de can Plater, can Gabino, ca na Damiana i can Macià, i a Sant Ferran, els de can Xico Campanitx, can Pep Teuet i el de can Joan des Pla, que fou el darrer camp emprat abans de passar a l’actual camp municipal d’esports, ubicat a Sant Francesc.

Després d’una breu pausa l’any 1965, l’activitat esportiva es tornà a reiniciar la temporada 1966-67 gràcies a les gestions del capellà de Sant Ferran de ses Roques, Josep Costa Guasch, que fou la persona que gestionà la formació de la primera junta directiva i l’aprovació dels primers estatuts de l’entitat. La primera junta directiva sorgí el 7 de setembre de 1971 i estava formada per Antoni Torres Torres, president; Hilari Serra Mayans, vicepresident; Josep Marí Serra, tresorer; Antoni Tur Mayans, secretari i Josep Serra Ferrer, Francesc Ferrer Ferrer, Jaume Costa Juan, Joan Mayans Mayans, Àngel Costa Juan, Josep Torres Juan, Joan Ferrer Castelló i Joan Marí Costa, com a vocals. Els delegats nomenats foren Josep Costa Guasch i Miquel Campillo Torres. En aquesta primera junta s’acordà la inscripció de la Societat Esportiva Formentera en la Federació Balear de Futbol i la participació en la lliga d’afeccionats d’Eivissa en les categories de primera regional, juvenils i infantils, es fixà el domicili social de l’entitat a la casa parroquial de Sant Ferran i es proposà com a camp d’esports un terreny situat a la finca d’en Joan des Pla, a Sant Ferran. Aquest camp s’utilitzà fins al 30 de setembre de 1973, quan s’inaugurà el nou camp d’esports, situat a la finca d’en Pere Blai a Sant Francesc, amb un encontre de lliga contra el CF Sant Rafel. L’uniforme de l’equip quedà aprovat amb pantalons negres, samarreta vermella i mitges negres.

El primer entrenador de l’equip fou Josep Costa Guasch. Al llarg de la trajectòria esportiva de l’entitat han ocupat la presidència d’aquest club: Antoni Torres Torres (1971-74), Josep Marí Serra (1974-77 i 1984-88), Francesc Ferrer Ferrer (1977-81), Carles Tur Escandell (1981-84), Antoni Torres Ferrer (1988-91), Isidor Torres Cardona (1991-94), Jaume Portes Marí (1994-96), Arcadi Escandell Tur (1996-99), Josep Ferrer Rosselló (1999-2000) i de nou Arcadi Escandell Tur ocupà la presidència a partir de l’any 2000.

A nivell esportiu, les majors fites assolides són les següents: campió d’afeccionats, temporada 1977-78; subcampió d’Eivissa i Formentera i ascens a tercera divisió, temporada 1978-79; participació en la tercera divisió balear, temporada 1979-80; campió insular de regional preferent, temporada 1990-91. Aquell any participà, sense èxit, en la lliga d’ascens a tercera divisió amb el Constància d’Inca, el Pollença i el Llosetenc i fou campió de regional preferent, temporada 1992-93, participà després en la lliga d’ascens a tercera divisió amb el Recreatiu la Victòria, Montuïri i l’Espanya de Llucmajor sense aconseguir l’ascens de categoria.

Una fita important en la història de la SE Formentera fou l’11 de maig de 1975, quan en el camp municipal d’esports s’enfrontà l’equip local reforçat amb jugadors d’Eivissa amb el Borussia Monchengladbach. Arran d’aquest partit, el jugador alemany Berti Vogts, gran amant del futbol juvenil, proposà la creació d’un torneig juvenil internacional i donà de forma simbòlica una copa, el Trofeu Formentera. La primera edició del torneig juvenil se celebrà els dies 5 i 6 de juny de 1976 i comptà amb els equips de Borussia, Colònia, Reial Mallorca i Formentera. Després s’han celebrat deu edicions més en etapes diferents amb la participació dels equips juvenils del Fortuna de Dusseldorf, CF Damm, Borussia Dortmund, Duisburg, Colònia, Múrcia, Santanyí, Hèrcules, Schalke 04, Cide, Legnano i Bechum. Cal remarcar que alguns d’aquestos equips hi han intervengut en diferents ocasions. L’any 2002 se’n celebrà la desena edició, que comptà amb la participació del FC Barcelona, Penya Esportiva de Santa Eulària, Reial Mallorca i SE Formentera. Aquest mateix any, l’equip de primera divisió del Reial Mallorca disputà un encontre amistós a Formentera contra l’equip local.

En el capítol d’entrenadors, al marge del ja esmentat Josep Costa Guasch, cal destacar Llorenç Cardona, Enrique Sáez, Jaume Ramis “Isidro”, Antoni Arabí i Josep Ferrer “Sala”. Possiblement va ser l’etapa d’Enrique Sáez com a entrenador la més brillant d’aquest club, ja que durant la seua gestió l’equip fou campió d’afeccionats la temporada 1977-78 i portà la temporada següent l’equip a tercera divisió. Durant aquesta darrera etapa, diferents jugadors locals han militat a tercera divisió, al marge de l’equip que milità la temporada 1979-80 a aquesta categoria; entre aquestos es poden ressaltar Antoni Roig Juan “Corda”, Josep Marí de la Fuente “Pepín”, Josep Ferrer Colomar “Sala” i Jordi Marí Mayans.

L’any 1982 es fundà el Club Dojo Formentera a iniciativa de Jaume Verdera Verdera i Carles Tur Escandell, amb la finalitat de fomentar les arts marcials a Formentera. Les primeres activitats esportives foren judo, karate i aikido i posteriorment s’hi afegiren jiu-jitsu, defensa personal, ballet i aeròbic. Els professors que han impulsat aquestes activitats esportives han estat Eugenio de la Dueña, Bartomeu Tur Guasch, Maria Rabel, Beatriz de la Dueña i Josep Verdera Joan.

En l’àmbit esportiu, el judo ha assolit fites importants, entre les quals es poden esmentar les següents:

L’any 1986, José A. Jiménez García, en categoria infantil, aconseguí la medalla de bronze en el campionat de Balears.

L’any 1987, Jordi Vidal Marí, en categoria infantil, es proclamà subcampió de Balears infantil i campió de Balears per equips.

El 1988, Jordi Vidal Marí fou campió de Balears infantil i millor esportista de Formentera i Jesús Ferrer Guasch, obtengué el títol de subcampió cadet de Balears.

El 1989, Jordi Vidal Marí fou subcampió infantil de Balears i l’any 1990 revalidà en categoria cadet la mateixa classificació. Aquell mateix any, Manuel Mayans Serra fou campió de Balears infantil i Josep Verdera Joan, medalla de bronze d’aquesta categoria.

L’any 1991, Jordi Vidal revalidà el campionat de Balears de la categoria cadet i disputà el campionat d’Espanya a Móstoles.

L’any 1992, Daniel de la Dueña i Jesús Ferrer Guasch obtengueren medalla de bronze en el campionat de Balears en les categories infantil i sènior respectivament.

L’any 1993, David Álvarez de Lara aconseguí la medalla de bronze en el campionat de Balears infantil i Beatriz de la Dueña la medalla de plata en categoria junior, Cristina Ferrer Guasch fou campiona de Balears infantil i Josep Verdera Joan, medalla de plata en categoria cadet, Daniel de la Dueña Ocaña medalla de bronze en categoria infantil, i Jaume Verdera Joan medalla de bronze en categoria cadet.

L’any 1994, Beatriz de la Dueña Ocaña fou campiona de Balears en categoria sènior i com a tal participà en el campionat d’Espanya celebrat a Madrid; Cristina Ferrer Guasch fou campiona en la categoria infantil i participà en el campionat d’Espanya celebrat a Tarragona, on obtengué la medalla de bronze; Manuel Mayans Serra fou subcampió de Balears sènior; Daniel de la Dueña Ocaña, medalla de bronze en categoria cadet i plata en categoria juvenil; Xavier Tur Mayans, medalla de bronze en el campionat Illes Balears i David Álvarez de Lara, campió de Balears infantil i quart en el campionat d’Espanya celebrat a Tarragona (fase de sector).

L’any 1995, Beatriz de la Dueña Ocaña fou campiona de Balears sènior i participà en el campionat d’Espanya celebrat a Barcelona; Cristina Ferrer Guasch fou campiona de Balears cadet i guanyà la medalla de bronze en el campionat d’Espanya celebrat a Burgos per equips; Manuel Mayans Serra fou campió de Balears sènior; Bartomeu Ribas Kohler fou subcampió de Balears juvenil; Esteban Lozano Juan aconseguí la medalla de bronze en el campionat cadet i juvenil de Balears; Xavier Tur Mayans i Marc Mayans Juan conquistaren la medalla de bronze en el campionat Illes Balears, categoria sènior.

L’any 1996, Manuel Mayans Serra fou campió de Balears i guanyà la medalla de bronze en el campionat d’Espanya celebrat a Barcelona, fase de sector; Daniel de la Dueña Ocaña aconseguí la medalla de plata en el campionat de Balears juvenil i Bartomeu Ribas Kohler la medalla de bronze.

L’any 1997, Manuel Mayans Serra aconseguí la medalla de bronze en el campionat d’Espanya, fase de sector, celebrat a Barcelona i fou seleccionat per ingressar al CAR de Madrid; Francesc Ferrer Costa fou campió de Balears infantil i participà en el campionat d’Espanya de Barcelona; José Jiménez García i Beatriz de la Dueña Ocaña foren campions de Balears sènior, Ricard Marí Ferrer obtengué la medalla de bronze en la categoria infantil i Lluís Mayans Mayans es proclamà campió de Balears infantil i disputà el campionat d’espanya, fase de sector, a Barcelona.

L’any 1998, Manuel Mayans Serra, fou campió de Balears i aconseguí la medalla de plata en el campionat d’Espanya, fase sector, celebrat a Barcelona; Cristina Ferrer Guasch fou campiona de Balears junior i participà en el torneig internacional Ciutat de Barcelona, i Jane Wenham aconseguí la medalla de plata en el trofeu Illes Balears.

L’any 1999, Maribel Jiménez Tur i Aïno Lefevre foren campiones de Balears en la categoria infantil i disputaren el campionat d’Espanya (fase de sector) a Barcelona, on Maribel Jimenez aconseguí la medalla de bronze i Aïno Lefevre la classificació per al campionat de les Illes de la Mediterrània a Sardenya; Manuel Mayans Serra fou campió absolut de Balears i medalla de bronze en el campionat d’Espanya celebrat a Barcelona (fase de sector); Teresa Costa Castelló fou campiona de Balears sènior i com a tal participà en el campionat d’Espanya.

L’any 2000, aquest club organitzà per primera vegada a Formentera la final d’Eivissa i Formentera de judo escolar. Maribel Jiménez Tur aconseguí en categoria cadet el campionat de Balears i el diploma de quarta classificada en el campionat d’Espanya celebrat a Conca; Teresa Costa Castelló aconseguí la medalla de plata en categoria sènior i Roberto Paños Latorre la medalla de bronze i en el Trofeu Illes Balears; Jane Wenham, Teresa Costa Castelló i Maribel Jiménez Tur hi obtengueren medalla de bronze.

L’any 2001, Maribel Jiménez Tur fou campiona de Balears cadet i seleccionada posteriorment per participar en el rànquing nacional, celebrat a Madrid, on obtengué la segona plaça; Indra Colomar Antoni, campió de Balears infantil, disputà el campionat d’Espanya a Gijón, on obtengué la setena plaça en la seua categoria; Jane Wenham fou campiona de Balears sènior i medalla d’or en el campionat d’Espanya celebrat a Barcelona (fase de sector) i Teresa Costa Castelló, medalla de plata en el campionat de Balears categoria sènior.

L’any 2002, Josep Antoni Perera Escandell fou medalla de plata infantil en el campionat de Balears celebrat per primera vegada a l’illa de Formentera i Rafel González Ribas, Àlex Mayans Portes i Naomi Mayans Portes foren medalles de bronze en la mateixa categoria.

Així mateix, aquesta entitat ha promogut la formació de tècnics entre els quals es pot esmentar Eugenio de la Dueña Medina, Josep Verdera Joan, Beatriz i Daniel de la Dueña Ocaña, i àrbitres com Eugenio de la Dueña Medina, Teresa Costa Castelló, Beatriz de la Dueña Ocaña, Jane Wenham, Daniel de la Dueña Ocaña, Juan Marín Fuentes, Javier Serrano Expósito, Josep Lluís Ribas Castelló, Bartomeu Ribas Kohler i Ambrosi Colomar Ferrer. Així mateix, aquest club organitza des de 1992 una estada de judo de caràcter nacional durant la setmana santa.

Aquesta entitat fou elegida com a millor club esportiu de Formentera l’any 2002 pel Patronat Municipal d’Esports.

L’any 1977 fou constituït a Formentera, el Club d’Escacs Quatre Torres. Inicialment, aquesta entitat esportiva fou constituïda pels jugadors Josep Marí Serra, Vicent Tur Ferrer, Josep Marull Pinsach, Josep Tur Ferrer, Joan Ferrer Ferrer, Vicent Costa Ferrer i Valentí Rosselló Castelló. L’objectiu primordial va ser la participació en la lliga d’escacs d’Eivissa.

El primer president d’aquesta entitat fou Josep Marí Serra “Pep Antonina” i després han ocupat el càrrec Vicent Tur Ferrer “Vicent Xica” i Jaume Tur Escandell “Jaume d’en Carles”.

A partir dels anys vuitanta del segle XX, aquesta entitat començà a promocionar aquest esport a nivell escolar. Aquesta tasca fou realitzada primordialment pel monitor Marcel Baartz i amb aquesta feina de difusió s’han aconseguit incorporar i descobrir nous valors entre els quals destaca sobretot Leandro Stivelberg, que ha destacat tant a l’àmbit balear com a l’estatal. L’any 1993, i en categoria benjamí, ja aconseguí el campionat d’Eivissa i Formentera, guardó que repetí l’any 1994. La temporada següent, ja en categoria aleví, obtengué novament el campionat pitiús. Durant l’any 1996 es proclamà campió escolar aleví d’Eivissa i Formentera i setè absolut. Així mateix, fou primer absolut en el Torneig UPCN (Argentina) i en l’Open Internacional sub-12 d’Argentina i, finalment, participà en el campionat mundial d’escacs escolar celebrat a Menorca. L’any 1997 es proclamà campió de Balears infantil i tercer absolut de Balears. Aconseguí el lloc dotzè en el campionat d’Espanya per equips (Astúries) i la vuitena posició en el campionat d’Espanya sub12 (Múrcia). L’any següent es proclamà campió infantil d’Eivissa i Formentera i segon absolut. A nivell balear fou cinquè absolut juvenil i setè absolut escolar. L’any 1999 es classificà primer absolut d’Eivissa i Formentera i vuitè absolut en el campionat de Balears i millor pitiús en el campionat internacional sub16 celebrat a Eivissa, en què ocupà la cinquena posició. La temporada següent fou tercer en categoria juvenil en el campionat d’Eivissa i Formentera i quart absolut. Ocupà la tercera plaça en el campionat absolut escolar de Balears celebrat a Menorca i setè classificat en el campionat d’Espanya per equips celebrat a Orpesa (Castelló). L’any 2001 fou segon absolut juvenil en el campionat de Balears (Menorca) i campió absolut del campionat Balear d’escacs escolar. Ocupà la vuitena plaça en el campionat d’Espanya per equips escolars a Saragossa. Participà en el campionat d’Espanya escolar celebrat a Orpesa (Castelló) i ocupà la posició vint-i-novena de noranta-cinc participants. Fou també campió absolut juvenil d’Eivissa i Formentera. Participà en el campionat del món sub16 celebrat a Orpesa (Castelló), ocupant la posició vuitanta-cinquena de cent dos participants i l’any 2002 ocupà la primera posició en el primer campionat de partides ràpides d’Eivissa i Formentera i fou el quart classificat en el campionat absolut d’Eivissa i Formentera i obtengué el premi al millor jugador de les illes Pitiüses concedit pel Consell d’Eivissa i Formentera. Així mateix, ha participat en totes les competicions organitzades a Formentera en què ha assolit sempre excel·lents classificacions.

Altres esportistes destacats foren Vicent Tur Ferrer, Peter Johansen, Joan Ferrer Ferrer i Esteban Serrano Bozada. L’esdeveniment més important organitzat per aquesta entitat és el Torneig Internacional Open d’Escacs de Sant Jaume, que se celebra anualment el mes de juliol amb importants premis econòmics als guanyadors. Entre els participants que han disputat aquest torneig cal destacar Mijai Suba, gran mestre, excampió de Romania, Alfonso Romero Holmes, gran mestre, excampió d’Espanya, Karen Movsziszian, gran mestre, excampió d’Armènia, Diego Adla, mestre internacional d’Argentina, Emmanuel Neiman, mestre FIDE, entrenador nacional de França, Pablo Glavina Rossi, mestre internacional, excampió de partides ràpides d’Europa, Mónica Calzetta, excampiona d’Espanya, Javier Moreno Carnero, excampió d’Espanya i Sergio Estremara Paños, excampió universitari del món.

La temporada 1978-79 organitzaren i participaren en el campionat de Balears de clubs federats celebrat a Formentera. Així mateix, aquesta entitat, llevat d’un parèntesi d’inactivitat entre els anys 1983-86, ha organitzat anualment el campionat absolut de Formentera, diferents òpens locals i ha participat en la lliga d’escacs d’Eivissa i Formentera. S’ha proclamat campiona d’Eivissa i Formentera la temporada 1993-94 disputant la final balear a Cala Galdana (Menorca) i la temporada 1994-95 també disputaren la final Balear a Alcúdia (Mallorca), després de quedar subcampions d’Eivissa i Formentera. L’any 2002 aquesta entitat organitzà el XXV Campionat Juvenil de Balears a Formentera.

El tennis va néixer a Formentera l’any 1977, amb la creació del Club de Tennis Formentera, encara que no fou fins el 2 d’octubre de l’any 1978 que foren aprovats els seus estatuts per la Reial Federació Espanyola de Tennis.

Aquesta entitat disposà de dues pistes de tennis i vestidors cedits per l’Ajuntament de Formentera just al costat de les escoles de Sant Francesc. En la seua primera època, 1978 a 1981, el club participà en diferents encontres de caràcter internacional amb el tennisclub Entlisberg de Zuric i amb l’Sterkrader Tenniscourt d’Alemanya. Tradicionalment, al llarg de l’any organitza el campionat social d’any nou, el torneig open de Pasqua, el torneig de Sant Jaume i el torneig de Sant Francesc.

Els presidents que han coordinat les activitats d’aquesta entitat han estat Francesc Ribas Marí (1977-79), Marià Castelló Obrador (1979-82), William Wright (1982-86), Antoni Tur Costa (1986-87), Arcadi Escandell Tur (1987-93) i John Tunks a partir de 1993. Des de la seua creació, aquesta entitat ha promocionat aquest esport a les escoles mitjançant cursets d’iniciació i perfeccionament.

L’any 2002, l’Ajuntament de Formentera realitzà una important remodelació de vestidors i pistes, dotant-los de gespa artificial i nova il·luminació.

Pel que fa als esports nàutics, cal assenyalar que el piragüisme es desenvolupà primordialment a Formentera a partir de l’any 1989, amb l’arribada a aquesta illa dels monitors valencians Diego Puchades i Estrella Ortega, encara que des de 1984 la Societat Esportiva Formentera havia creat una secció de piragüisme que ja havia iniciat les seues activitats de promoció entre la joventut. Els contactes entre ambdues seccions comportaren la constitució del primer club de piragua a Formentera l’any 1989.

Aquest club, ubicat a l’estany des Peix, gaudí d’unes excel·lents condicions naturals per a la pràctica d’aquest esport i es dedicà a la promoció escolar d’aquesta activitat esportiva. El primer president fou Josep Mayans Ribas, que ja havia col·laborat des de l’any 1984 en la seua promoció en la SE Formentera. L’any 1989, el club participà al riu Xúquer (Algemesí) en la primera competició de caràcter nacional. Aquell mateix any organitzaren una prova insular a la platja des Pujols durant les festes del Carme. Durant els primers anys, els membres del club participaren als campionats de Balears i d’Espanya d’hivern tant de manera individual com per clubs, en les quals aconseguiren bones classificacions.

L’any 1991, l’equip de palistes assolí el lloc vint-i-sisè d’un total de 436 clubs inscrits. Entre els anys 1985 i 1996, aquesta entitat organitzà anualment la competició nacional de piragüisme a Formentera, amb la participació de més de cent palistes de diferents indrets de l’Estat espanyol. A partir de l’any 2000, les activitats esportives d’aquesta entitat han estat assumides per l’Escola Municipal de Vela.

El 17 de desembre de 1974 es fundà el Club Nàutic de Formentera i els estatuts foren aprovats l’any següent. El seu primer president fou Joan B. Costa Juan , que ocupà el càrrec fins l’any 1991. A partir d’aquella data fou Josep Tur Escandell qui coordinà les activitats esportives del club. Aquesta entitat no disposa de local social propi i la seu està ubicada al port de la Savina, en un local de lloguer.

A partir de l’any 1992 organitzà la volta a Formentera a vela per a creuers i les regates de les festes del Carme i del Pilar, de vela llatina. També col·labora en la regata Penyal d’Ifac-Formentera, en la regata Mare Nostrum i amb l’associació de navegants solitaris que organitza la regata Mini Barcelona. A principi del segle XXI disposava d’una seixantena de socis.

L’any 1981 es creà el club de Surf Formentera sota la presidència de Jacques L. Laurent. Aquesta entitat, que a inici del segle XXI tenia una quarantena de socis, ha realitzat al llarg de la seua història una destacada tasca de divulgació mitjançant la realització de cursets d’iniciació i perfeccionament a la platja des Pujols, indret on té la seu social.

Anualment celebra la volta a Formentera de windsurf (setembre), el memorial Marià Castelló (juny) i el memorial Marc Mayans (agost). També ha organitzat el campionat de Balears de surf els anys 2000 i 2002.

A partir de l’any 1995, aquest club col·laborà activament en l’organització i funcionament de l’Escola Municipal de Vela. Entre els esportistes més importants cal esmentar Harald Klodt, que entre els anys 1981 i 1986 aconseguí el campionat de Balears dues vegadess i una participació en el campionat d’Espanya; Omar Juan Moreno, que fou subcampió de Balears en categoria juvenil l’any 2000 i posteriorment formà part de l’equip nacional de vela de la classe 470, i Alex Buchau, que fou subcampió de Balears i setè en el campionat del món celebrat al Mar Menor (Múrcia) l’any 2000, subcampió de Balears i sisè en el campionat d’Espanya celebrat a Tarifa (Cadis) l’any 2001 i campió de Balears sènior, sisè en el campionat d’Espanya celebrat a Isla Cristina (Huelva), dissetè en el campionat d’Europa celebrat a Cascais (Portugal) l’any 2002, any en què ocupà la tercera posició en el rànquing estatal.

Pel que fa a l’atletisme, el desenvolupament a Formentera s’inicià en la dècada dels setanta a nivell bàsicament escolar i fou el professor John Tunks qui realitzà, des del primer moment, la promoció d’aquesta modalitat esportiva. Inicialment, i a causa dels escassos mitjans disponibles, fou la modalitat de cros la més potenciada i practicada i, de manera gradual, s’anaren incorporant les altres modalitats.

La tasca realitzada a nivell escolar pels professors Joan Robert Masdeu, a Sant Ferran, i Jaume Verdera Verdera, a Sant Francesc, foren importants per al desenvolupament d’aquesta modalitat. Durant la dècada dels vuitanta, la tasca del Cosmitos EC en la promoció del cros i la minimarató de Formentera també fou destacable.

Les primeres proves importants celebrades a Formentera foren, l’any 1979, l’organització del primer campionat de cros i la primera edició de la minimarató de Formentera i, l’any 1981, el primer campionat de cros de les Pitiüses.

A nivell esportiu cal destacar els i les següents atletes: Kate Tunks, que fou la guanyadora absoluta de les tres primeres edicions de la mini marató de Formentera i, després de moltes actuacions destacades en els campionats de Balears entre 1979 i 1983, fou seleccionada l’any 1983 com a representant de l’equip balear juvenil en la modalitat de cros i participà en el campionat d’Espanya a Castelló.

Tamsin Wright, que fou campiona de Balears de cros l’any 1991 en categoria cadet i com a tal disputà el campionat d’Espanya a València i l’any següent a la comunitat de Castella-Lleó.

Raquel Asensio Navarro, que dominà a Balears les modalitats de llançaments de 1996 al 2001; l’any 1996 fou seleccionada com a representant infantil per assistir a la concentració nacional de llançaments a Santiago de Compostel·la; l’any 1997 es proclamà campiona de Balears cadet en javelina, pes i disc i de javelina i pes l’any 1998; en categoria juvenil, l’any 1999 disputà el campionat d’Espanya de pista coberta en la modalitat de pes a Saragossa i a l’aire lliure en javelina a Eibar (País Basc); també formà part de la selecció absoluta de Balears en la modalitat de javelina en els campionats d’Espanya per federacions autonòmiques celebrats a Puertollano (Ciudad Real) i l’any 2000 es proclamà novament campiona de Balears de javelina en categoria absoluta i participà posteriorment en el Campionat d’Espanya per autonomies celebrat a Pamplona i l’any 2001 a Puertollano (Ciudad Real); està en possessió de tres títols absoluts de Balears i dotze en categories inferiors.

John Tunks fou campió de Balears i disputà el campionat d’Espanya de veterans en la modalitat de 60 metres (València, 1999), llargada (Barcelona, 1999), 60 metres (Saragossa, 2000), 100 metres (Talavera, 2000), 60 metres (València 2001), 100 metres (Salamanca 2001), 60 metres (San Sebastian 2002), i 100 metres i llargada (Ourense 2002), havent resultat guanyador les quatre vegades en 60 metres, tres en 100 metres i dos en llargada. També disputà el campionat d’Europa a Bordeus (França) i en la modalitat de 60 metres aconseguí la novena plaça i la sisena en llargada.

Jaume Costa Riera fou campió de Balears infantil en la modalitat de cros l’any 2002 i com a tal disputà el campionat d’Espanya celebrat a Oviedo (Astúries), així mateix fou campió de Balears infantil en les modalitats de 1.000 i 3.000 metres.

Altres atletes que cal esmentar són Bartomeu Mayans Ferrer i Carles Tur Costa, que aconseguiren l’any 1981 la segona i tercera posició respectivament en la III Minimarató internacional de Palma, i els següents campions de Balears: Sophie Tunks (relleus, 1982), Daniel Zapateria (pes 1994), Daisee Aguilera (javelina, 2000 i 2001 i disc 2000), Alfredo Colomar (80 metres tanques, 2000) i Manuel Martínez (javelina, 2000).

La tasca de promoció realitzada a Formentera per John Tunks li fou reconeguda l’any 1998 en la Festa de l’Esport, organitzada pel Consell d’Eivissa i Formentera, quan fou elegit millor persona física i l’any 2002, a Formentera, com a persona més rellevant en la promoció de l’esport local, per part del Patronat Municipal d’Esports.

El nomenament, l’any 1980, de Jaume Verdera Verdera com a subdelegat d’esports a Formentera per Juan Gallego Tomico, delegat d’Eivissa i Formentera, ajudà a promocionar i potenciar l’esport local bàsicament a nivell escolar.

El futbol sala fou un dels primers esports que reberen una forta embranzida i la creació l’any 1982 del Cosmitos EC, amb seccions de futbol sala i atletisme, comportaren la creació de la primera lliga federada sènior i benjamí. Els equips que disputaren aquella primera lliga local foren: Cosmitos, Apolo, Sant Ferran, la Mola, la Savina i Júpiter, tant a nivell sènior com benjamí. El guanyador d’aquesta primera lliga federada fou el Cosmitos, tant a nivell sènior com benjamí.

Aquestos equips disputaren el campionat de Balears de futbol sala federat contra els campions de Mallorca i obtengueren el subcampionat de Balears en les dues categories. Aquesta lliga local es mantengué fins a la dècada dels noranta, quan, gradualment, anà perdent equips participants fins acabar desapareixent.

La segona embranzida per a aquest esport arribà amb la creació del Patronat Municipal d’Esports l’any 1995 i el renaixement de l’antiga lliga interpobles sènior, ara a nivell de futbol sala. Aquesta lliga comptà amb els equips tradicionals de la Mola, Sant Ferran, Sant Francesc, la Savina i Cap de Barbaria, amb la incorporació dels equips dels nous nuclis de població des Pujols i es Caló. L’equip que dominà inicialment aquesta lliga fou l’equip des Pujols, guanyador en sis edicions, amb un campionat per a l’equip de la Savina, en la segona edició. Els guanyadors han participat posteriorment en el campionat de Balears.

El coordinador d’aquesta segona etapa fou Jesús Marí de la Fuente. A partir de l’any 1999, el Patronat Municipal d’Esports coordinà aquesta modalitat esportiva.

El voleibol s’inicià a Formentera paral·lelament al futbol sala, encara que amb una menor incidència en nombre de practicants. La dècada dels vuitanta tan sols es practicà a nivell escolar i la primera lliga infantil es disputà la temporada 1984-85. Els monitors que inicialment promocionaren aquest esport foren Miquel Moncada i posteriorment Lídia Navarro, Magdalena Mercadal i Nuria Cisneros. La dècada dels noranta s’iniciaren les competicions amb els equips d’Eivissa i diferents seccions del Cosmitos EC foren campions de la lliga d’Eivissa i Formentera i disputaren el campionat de Balears. Així, la secció aleví femenina guanyà la temporada 2000-01 la lliga d’Eivissa i Formentera, la categoria infantil femenina fou l’any 2001-02 campiona d’Eivissa i Formentera i aconseguí la medalla de bronze en el campionat de Balears celebrat a Mallorca, l’equip cadet femení disputà la final balear anualment a partir de l’any 1999 en quatre ocasions i l’equip juvenil en cinc, en les quals assolí en tres ocasions la tercera posició. A nivell sènior femení, la temporada 2001-2002 es guanyà la final de la segona divisió balear i l’accés a primera divisió en vèncer l’Artà en els dos partits.

El Club Voleibol Formentera es creà oficialment l’any 1999 i la primera presidenta fou Lídia Navarro García. L’any 2001, aquesta entitat organitzà la final balear a Formentera en les categories cadet i juvenil. Entre els jugadors més importants que han estat convocats per a la selecció balear cal esmentar Joan Torres Mercadal, Galadriel Alonso, Alícia Manente, Lucia Osorio, Kyra Fraga, Marina Mayans i Lídia Serrano Tur, qui disputà diferents encontres amb la selecció balear de voleibol juvenil.

En la dècada dels vuitanta s’inicià el tennis de taula a Formentera i fou el 18 de juny de 1982 quan es fundà oficialment el Club Tennis Taula Formentera. El president d’aquesta entitat fou Joan Serra Mayans. Inicialment, fins a l’any 1988, es realitzaren activitats de promoció a les escoles i s’organitzaren campionats individuals a nivell local. A partir d’aquell moment, l’activitat minvà fins quasi desaparèixer. La reactivació d’aquest esport arribà l’any 2000, impulsada pel Patronat Municipal d’Esports, i a partir de la temporada 2002-03 aquesta associació participà en la lliga d’Eivissa i Formentera a nivell infantil i sènior.

L’handbol s’inicià a Formentera a nivell escolar la temporada 1984-85, encara que mai no arribà a arrelar. A partir de l’any 2001, la contractació per part del Patronat Municipal d’Esports d’un monitor ajudà a consolidar aquest esport. La temporada 2002-03 existien cinc equips escolars que participaven en la lliga d’Eivissa i Formentera.

El bàsquet federat s’inicià la temporada 1999-2000 amb la participació d’un equip sènior en la lliga autonòmica d’Eivissa i Formentera. A partir d’aquell moment es realitzà també una important promoció escolar.

La natació a Formentera, a causa de la manca d’instal·lacions cobertes, es practica tan sols durant els mesos d’estiu. La programació de les activitats està coordinada pel Patronat Municipal d’Esports i es realitzen a la piscina municipal de Sant Francesc.

L’associació esportiva “Es amics de sa BTT de Formentera” organitza des de l’any 1997 la Volta a Formentera en bicicleta de muntanya, amb un gran nombre de participants de diferents indrets d’Espanya.

En l’especialitat de motociclisme, cal esmentar Xico Ferrer Planells, que en la dècada dels anys noranta participà en diferents ocasions en el ral·li París-Dakar.

El bàdminton és un esport que a principi del segle XXI està en fase d’implantació i les activitats estan coordinades pel Patronat Municipal d’Esports.

A nivell d’instal·lacions esportives, malgrat els avenços realitzats, a principi del segle XXI encara eren deficitàries. [JVV/JeMF]

Descàrregues

Col·laboradors