Font i Quer, Pius

Font i Quer, Pius BOT (Lleida 1888 — Barcelona 1964) Botànic. Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques amb premi extraordinari. Considerat un dels principals impulsors de l’avenç del coneixement de la vegetació dels Països Catalans.

Durant la seua joventut residí a Manresa on el seu pare era farmacèutic; allí s’interessà per l’exploració i el contacte amb la naturalesa. Als vint anys simultaniejà els estudis de química a la Universitat de Barcelona amb els de botànica a la Institució Catalana d’Història Natural. Aquestos darrers estudis marcaren definitivament la seua vocació professional. L’any 1911 ingressà en el cos de farmàcia militar on arribà a assolir el grau de tinent coronel. El 1914, després d’haver finalitzat els seus estudis de ciències i farmàcia, presentà la tesi doctoral que tractava sobre la vegetació de la comarca del Bages i que destaca per l’alt nivell científic aconseguit. En aquest període, la seua carrera professional li permeté visitar i conèixer diversos indrets de la península a més de les Balears i el nord d’Àfrica. És a partir d’aquell moment quan prengué interès per la investigació de la vegetació pitiüsa.

Fruit de les seues expedicions a les illes és la publicació, l’any 1918, d’“Exploració botànica d’Eivissa i Formentera”, apareguda al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural i que representa el primer dels nombrosos treballs sobre aspectes generals o concrets de la flora pitiüsa que anaren apareixent posteriorment.

El 1916 treballà com a naturalista del departament de botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard (1921) fou director. Els anys següents organitzà el departament i, després de transformar-lo en Institut Botànic, esdevengué una institució de prestigi internacional, centre de consulta imprescindible per al coneixement de la vegetació mediterrània, que comptava amb una completíssima biblioteca i una important col·lecció d’herbaris; les seues publicacions eren reconegudes arreu del món. També fundà el Jardí Botànic de Montjuïc.

Realitzà una intensa tasca docent: a partir de 1917 fou professor de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (1923-1939) i de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Autònoma de la mateixa ciutat (1933-1939). Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1931-1934) i de la Societat Ibèrica de Ciències Naturals. Fou fundador i redactor en cap (1928-1938) de la revista botànica Cavanillesia.

Al final de la Guerra Civil fou processat per rebel·lió militar i desposseït de tots els seus càrrecs. L’any 1941 fou nomenat cap de redacció de l’Editorial Labor on aparegueren algunes de les seues publicacions més reconegudes. President de la Secció de Ciències (1958) de l’Institut d’Estudis Catalans, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Montpeller (1959), fou vicepresident d’honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i d’Edimburg (1964), encara que no va poder assistir a aquest darrer perquè morí el 2 de gener d’aquell mateix any.

Font i Quer desenvolupà durant tota la seua vida una activitat centrada sobretot en el camp de la botànica sistemàtica i la fitogeografia, que contribuí al coneixement de la flora de la Mediterrània occidental i molt especialment del migjorn valencià i de les illes Pitiüses, que visità diverses ocasions. Resultat de les seues recerques i expedicions és l’aparició de més d’una dotzena de publicacions en el període 1918-1933 que fan referència exclusiva o molt particular a les Pitiüses, on recollí les seues observacions i descobriments botànics. A més de l’obra mencionada anteriorment, destaquen les publicacions “Pteridófitas de las Pitiusas” (1919), “Compuestas de las Pitiusas” (1920), “Tubifloras de las Pitiusas” (1921), “Flora de las Pitiusas y sus afinidades con la de la Península Ibérica” (1927) i nombrosos treballs d’investigació que descriuen les noves formes de plantes endèmiques que trobà en les seues expedicions (Genista dorycnifolia subsp. grosii, Asperula paui, Thymus richardii subsp. ebusitanum, etc.). L’obra completa inclou més de 220 publicacions i traduccions, algunes de fama internacional com el Diccionario de Botánica (1953) o la Iniciació a la Botànica (1938) que posen ordre a la terminologia botànica en castellà i català i el tractat Plantas Medicinales (El Dioscórides renovado) (1962) obra fonamental sobre les virtuts dels vegetals, que recopila més de 10.000 noms populars de plantes. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments