Escandell Prats, Bartomeu

Escandell Prats, Bartomeu (Sant Antoni de Portmany 1925 — Palma 2011) GEOL/ SOC Doctor Enginyer de Mines. Master per l’ESADE. Realitzà pràctiques de Geologia al Pirineu francoespanyol amb professors de la Universitat de Lió i de l’Escola Superior d’Enginyers de Mines de Madrid. Posteriorment continuà la seua formació pràctica a diverses mines subterrànies de carbó a Gal·les Bèlgica i Alemanya.

A principi de la dècada dels cinquanta i per encàrrec de l’empresa GESA, inicià la investigació i recerca de lignits a l’illa de Mallorca que el va dur a desenvolupar una important tasca de geologia de camp, nombrosos sondeigs estratigràfics i perfils de geofísica elèctrica i gravimètrica. La investigació finalitzà l’any 1960 amb el descobriment d’importants reserves de carbó.

Tot seguit, s’incorporà a la mencionada empresa com a cap de planificació, on treballà en l’ampliació dels equips de generació de gas i electricitat i de les línies de transport d’ambdues energies. Durant aquesta etapa assumí la representació espanyola en el comitè de corbes de càrrega de l’Associació Europea de Productors i Distribuïdors d’Energia Elèctrica, fet que li donà ocasió de reunir-se periòdicament amb altres col·legues de tot Europa, amb la finalitat de dissenyar diferents polítiques d’empresa respecte a les oscil·lacions en la demanda elèctrica diària.

Entre 1960 i 1975 publicà, en solitari o conjuntament amb altres autors, treballs sobre la geologia de Mallorca sobretot, però també d’Eivissa i Formentera, que aparegueren a Temas Geológicos de Mallorca (Memorias del Instituto Geológico y Minero de España), 1960.

Ha col·laborat amb J. M. Oliveros i G. Colom en els següents estudis sobre l’illa de Mallorca: Estudio sobre la formación de depósitos lacustres con lignitos del Ludiense-Estampiense inferior, Sobre la existència de un Oligoceno superior (Aquitaniense continental lacustre), El burdigaliense superior salubre-lacustre, Los terrenos postburdigalienses en el llano central de la isla i Lechos lacustres del burdigaliense superior.

En aquestos treballs es descriuen els lignits de l’illa, els sediments que separen les capes de carbó, la seua formació en els llacs eocens i se cita, per primera vegada, l’existència de sediments continental-lacunars que assoleixen en alguns punts més d’1 km de potència, així com fan públic el descobriment d’una potent sèrie de sediments continentals salobres, formats per margues amb intercalacions d’evaporites desconeguts fins al moment.

El mateix any aparegueren publicats dos estudis realitzats conjuntament amb G. Colom sobre l’existència de diverses fases de plegament alpins i d’una fase de contraccions tangencials a l’illa de Mallorca durant el burdigalià.

El 1962 col·laborà amb G. Colom en la publicació d’Evolución del Geosinclinal Balear a l’homenatge que els geòlegs de tot Europa varen oferir al professor Paul Fallot. En aquelles dates va ser guardonat amb el Premi Nacional de Geologia per a Enginyers de Mines Alonso Allende, pels seus treballs sobre els lignits de Mallorca.

El 1960 aparegué Nota sobre el empobrecimiento de la fauna balear, on descriu la presència de gasteròpodes terrestres del gènere Rossmässleria a la base del penya-segat de la Mola a Formentera, gènere extingit a les Balears.

El 1964 estudià l’estratigrafia i la paleontologia dels dipòsits flandrians de les rodalies del port de Sant Antoni de Portmany, citant la presència de sediments argilencs i margosos que presenten intercalacions de turba amb abundant fauna d’ostràcodes, mol·luscos d’aigua dolça i terrestres a més de foraminífers, etc. Ambdues publicacions foren realitzades en col·laboració amb Guillem Colom.

El 1975 va néixer l’empresa Lignitos SA, filial de GESA, de la qual fou nomenat director general fins a l’any 1992, en què per diverses raons de política econòmica finalitzà l’explotació del carbó insular. Durant aquest interval es posaren en marxa una mina subterrània i dues explotacions a cel obert.

Investigador i explorador infatigable, durant les seues vacances, que passava a Eivissa, es va dedicar a desxifrar els problemes de la geologia d’aquesta illa, va realitzar el descobriment de nous jaciments i en particular va estudiar el flandrià a Sant Antoni de Portmany, l’aquitanià a la punta de s’Àguila i cala d’en Serra així com els dipòsits margosos amb evaporites del serravalià al port de Sant Miquel i al pla de Sant Jordi de ses Salines.

Va continuar treballant per aportar els seus coneixements en el camp de l’estratigrafia, la tectònica i la paleontologia a fi de completar un estudi geològic actualitzat de les Pitiüses que permeti entendre millor el com i el perquè de la formació de les illes d'Eivissa i Formentera. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments