Eloi, ca n’

Eloi, ca n’ ARQUEOL Nom d’una finca de la parròquia de Jesús, del terme municipal de Santa Eulària des Riu, a uns 4 km en línia recta i en direcció N-NE de la ciutat antiga d’Eivissa, des d’on és perfectament visible. El Servei Tècnic d’Arqueologia del Consell d’Eivissa i Formentera sota la direcció de l’arqueòleg Joan Ramon, entre el 19 i el 24 d’octubre de 1994, va excavar-hi una tomba col·lectiva d’època tardopúnica, alhora que s’obtenien altres dades d’interès sobre l’antic establiment rural de ca n’Eloi. Aquesta tomba que s’anomenà CNE-II (ca n’Eloi II) era just a la vora del marge esquerre del torrent que porta el mateix nom que la finca, mentre que la casa pagesa de ca n’Eloi és a la vora oposada, a 104 m en direcció W, de la tomba esmentada. El lloc d’hàbitat antic, també sobre el marge esquerre del torrent, era a 200/220 m en direcció SW de la tomba esmentada i, en una posició més baixa, entre les cotes 40/48 m sobre el nivell del mar. A la casa pagesa també es conserva un sarcòfag púnic —tomba CNE-I— del tipus estàndard a Eivissa, paral·lelepipèdic i completament llis. És un testimoni eloqüent d’enterraments en el lloc en el decurs dels segles V-IV aC. La tomba II proporcionà dades de gran interès científic. En realitat, existia una cavitat artificial púnica preexistent en aquest lloc vora el torrent. La cavitat subterrània, la funció original de la qual resultà imprecisable, tenia una planta absidal amb una esglaó i un forat cònic. A partir d’un moment concret, aquesta cambra començà a ser utilitzada com a tomba, de manera que a la part inferior, amb un interval de temps imprecisable s’hi superposaren dues inhumacions, ambdues orientades E-W, amb els caps a llevant. No portaven cap mena d’aixovar funerari. Sobre aquestes restes es registrà un nivell amb ossos humans remoguts. Estava separat de les primeres sepultures per una capa d’arena, estèril tant d’ossos com de material arqueològic. Es perfilava ja l’adaptació d’una cambra sepulcral probablement de planta quadrada concebuda com a lloc funerari. Més amunt, ja en un espai decididament quadrat o trapezoïdal, encara que petit, es trobaren les restes, també desconnexes, d’uns tretze individus. Sols el darrer inhumat, un home adult, va ser trobat tal com havia estat dipositat a la segona meitat del segle II aC. En conjunt es localitzaren restes pertanyents a un total de disset individus humans, vuit hòmens i cinc dones, i de la resta no ha estat possible determinar-ne el sexe, inclòs un de caràcter infantil, d’aproximadament tres anys. Els materials arqueològics que acompanyaren el difunts foren reveladors, no solament des del punt de vista de la cronologia global dels enterraments, sinó també dels costums funeraris de l’època. Quant al primer dels aspectes, l’anàlisi de la seqüència sepulcral de ca n’Eloi ve a omplir un suposat buit, propugnat per un sector de la investigació illenca, d’enterrament en l’Eivissa púnica de la segona meitat del segle IV i la major part del segle III. Una explicació al dit miratge arqueològic seria l’absència o la reducció dràstica dels elements d’acompanyament als morts. Aquestes dades també demostren que el ritus de la inhumació, per bé que no exclusiu a l’Eivissa tardopúnica (sí a ca n’Eloi), era preponderant davant de les incineracions. D’altra banda, i pel que fa ja al segon dels factors, sembla detectar-se a ca n’Eloi un canvi en la mentalitat funerària, esdevengut en el decurs dels segles IV i III aC. Davant dels espais sepulcrals individualitzats i als aixovars de disseny o de botiga de l’època púnica tardoarcaica i clàssica, tendrien lloc un espais funeraris talment saturats amb barreja de restes òssies, i prioritzarien els elements personals o de propietat dels difunts, com ara els instruments d’oficis, elements de vaixella pròpia, etc., peces sovent molt usades i, fins i tot, ja parcialment trencades o mutilades abans de l’enterrament. Les tombes de ca n’Eloi, d’altra banda, demostrarien l’existència d’una petita comunitat familiar, segurament d’individuus lliures, al davant d’una explotació camperola en el decurs dels darrers segles de l’època púnica. Més difícil seria dir si aquest grup humà era també propietari dels terrenys que tenia en explotació. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments