Eivissa, ciutat d’-Demografia

Eivissa, ciutat d’

Demografia

L’evolució de la població que habita un determinat territori depèn del joc dels factors demogràfics, ja siguin de tipus vegetatiu (diferència entre natalitat i mortalitat) o bé de desplaçament de la població o migratoris. Aquesta darrera variable cobra especial importància en el cas d’Eivissa perquè suposa el pas d’una societat autàrquica i rural (preindustrial), a una societat desenvolupada basada en una economia fortament terciaritzada, que ha estat el desencadenant del gran canvi poblacional.

Les dades facilitades pel Govern Balear a través de l’IBAE corresponents a 1998 posen de manifest un cert estancament del contingent poblacional al municipi d’Eivissa, amb una xifra de 31.582 habitants després de l’etapa de transició demogràfica iniciada a la dècada dels seixanta. De tota manera, a partir d’aquell any, torna a iniciar-se un procés de creixement accelerat de la població, que ja es manifesta el 1999 amb 32.700 habitants. No cal oblidar que és una ciutat que desborda físicament els límits del mateix municipi, de poc més d’onze quilòmetres quadrats, i que alhora suposa la major concentració poblacional i de serveis de tota l’illa d’Eivissa amb una densitat de població de 2.829,93 habitants per km2.

La ciutat d’Eivissa, com la resta de l’illa, ha viscut una profunda transformació durant la segona meitat del segle XX. A partir de la dècada dels seixanta la població de les Pitiüses és d’una gran complexitat; és sense cap dubte l’any 1960 el que marca el punt d’inflexió en el creixement poblacional de l’illa i també de la ciutat. Té com a motor el desenvolupament del turisme de masses que posa fi a una època emigratòria, per encetar-ne una altra que serà receptora d’importants contingents poblacionals d’altres parts de l’estat (majoritàriament d’Andalusia, seguida de Catalunya i el País Valencià) i de l’estranger per ocupar llocs de treball que la pròpia població no és capaç de cobrir.

En termes generals, si se segueix la línia evolutiva del total de la població de la ciutat, s’hi troba una població d’11.333 habitants el 1950, que deu anys després, el 1960, minvà fins a 10.753. Des d’aquest darrer any, que s’utilitzarà com a fita, el creixement ha estat constant fins a mitjan dècada dels noranta on es torna a trobar un cert estancament demogràfic.

Eivissa i Santa Eulària des Riu, continuen essent els municipis amb major nombre d’habitants, ja que suposen el 58% de la població pitiüsa. No obstant això, el creixement d’Eivissa al llarg del quinquenni 1991-1996 va ser el més baix de tota l’illa, cosa que contrasta amb la resta de municipis, com per exemple Santa Eulària. La importància d’aquest fenomen ve marcada no tan sols per l’important contingent nouvingut sinó per la rapidesa en què es produí el ritme de creixement de la dècada dels seixanta, una vegada assolit, el mínim és d’un 14,3% en deu anys; però més important fou encara durant la dècada dels vuitanta on l’increment és produí a raó del 16,25%.

Les darrers dades oficials de 1998 mostren que la població de la ciutat era de 31.582 habitants, cosa que suposa més d’un 37% de la població illenca i tres vegades la població de l’any 1960. La piràmide de població del municipi d’Eivissa corresponent a 1998 és conseqüència de l’evolució del boom demogràfic encetat el 1965. A principi del segle XXI aquest col·lectiu fa que hi hagi un predomini de gent madura jove, inflant la part central de la piràmide. Això implica que la piràmide adopti una forma de baldufa invertida. Hi ha una minva de la població jove, menor de quinze anys, cosa que suposa un 17,2% de la població total, en sintonia amb els indicadors de la resta de municipis de l’illa, però manté encara una important bossa de gent jove, superior a la mitjana de les Balears. Pel que fa al grup d’edat de més de 65 anys, suposa només un 10% de la població del municipi, mentre que a la totalitat de les illes aquest col·lectiu suposa prop d’un 15%. Aquesta diferència s’explicaria per un inici més tardà de l’onada immigratòria.

No cal oblidar la importància que tenen a Eivissa els fenòmens migratoris interns, tot i que molt sovent són difícils de quantificar, ja que moltes vegades es manté el domicili d’origen com a segona residència. Si s’analitza la població en funció del lloc de naixement, entre els nascuts a Balears (la immensa majoria al propi municipi d’Eivissa), es pot observar que els joves de menys de trenta anys doblen amb escreix la població madura compresa entre els trenta i els seixanta. Entre els nascuts a altres comunitats autònomes es produeix un substancial decreixement, especialment a la població jove; bàsicament el resultat positiu només es troba entre els majors de trenta anys, fruit de les fortes etapes immigratòries.

Pel que fa a la població estrangera, només suposa un 3,4% respecte del total del municipi, si bé la mitjana de l’illa sobrepassa el 8%, tot i que ha augmentat els darrers anys, pràcticament a tots els grups d’edat. Allí on adquireix especial importància és en els grups d’edat de més de 35 anys, i més important encara entre els de 50 fins a 65 anys, grups que han doblat la seua població tenint com a referència el quinquenni 1991-1996.

Es pot afirmar que la població de la ciutat està rejovenida respecte als indicadors de les Balears. Hi ha un predomini de gent madura jove, cosa no gens estranya, ja que la mateixa ciutat té una bona oferta de feina. En general, es pot dir que els darrers anys s’ha produït un cert descens de la taxa de natalitat, però aquest descens ha estat compensat amb escreix per la continuada arribada d’immigrants. A inici del segle XXI aquest procés continua, amb els consegüents problemes d’integració sociocultural. [JcCT]

Descàrregues

Col·laboradors