Eivissa-Cultura i arts-Escriptors estrangers

Eivissa-Cultura i arts

Escriptors estrangers


Relats de viatgers publicats entre 1869 i 1937

La figura de Lluís Salvador d’Àustria domina l’horitzó de la primera literatura d’autor estranger sobre Eivissa i Formentera. El seu llibre Die alten Pityusen (1869) va ser fruit d’una visita de només tres setmanes al final de l’estiu de 1867; una segona edició notablement ampliada, en va sortir l’any 1885.

Les îles oubliées (1893), escrit per l’amic del l’Arxiduc, el rossellonès Gaston Vuillier, va arribar a un públic nombrós gràcies a una traducció anglesa que constitueix la connexió d’Eivissa amb un grup d’escriptors britànics.

La primera autora d’aquest grup, Margaret D’Este va dedicar un capítol de With a camera in Majorca (1907) a la seua breu estada a Eivissa l’abril de 1906.

L’escriptora escocesa Mary Stuart Boyd va passar uns dies a Eivissa l’abril de 1910; fruit d’aquella visita és The Fortunate Isles: life and travel in Majorca, Minorca and Iviza (1911) que va ser il·lustrat pel seu marit amb delicats dibuixos a ploma i làmines en color.

El traductor a l’anglès de Miguel de Unamuno, J. Crawford Flitch , ha deixat a Mediterranean moods: footnotes of travel in the islands of Mallorca, Menorca, Ibiza and Sardinia (1911) una descripció poc freqüent de la part septentrional de l’illa d’Eivissa, prou mal comunicada en aquella època.

The Balearics and their peoples (1927) del nord-americà Frederick Chamberlin , inclou una descripció breu però interessant d’Eivissa.

Hi ha dues descripcions més detallades a Gone abroad: a story of travel chiefly in Italy and the Balearic Isles (1925), escrit per l’anglès Douglas Goldring i a What price Mallorca: with a glance at Menorca, Ibiza, Formentera and Cabrera (1933) del nord-americà Percy Waxman; ambdós llibres escrits amb una prosa lleugera i divertida, típica dels relats de viatges d’aquella dècada.

Un capítol breu del llibre Spain as it is (1931) de Helen Cameron Gordon descriu l’entronització del bisbe Huix el 1928.

“Ivizan episodes” de ‘Rambla’ (pseudònim de Gordon West) és un relat breu de viatge amb un episodi (de ficció?) sobre contrabandistes que es va publicar a la revista literària Blackwood’s Magazine núm. 940, vol. 238 (1935).

A “Ibiza, die Weiße Insel: altes Volkstum auf den Balearen” publicat a Thüringer Allgemeine Zeitung (Erfurt) el 17 de juny de 1937, el periodista Hermann Brunner fa una breu descripció lírica de l’illa.

Escriptors i investigadors de la cultura popular. 1931-1937

The life and death of a Spanish town (1937) del nord-americà Elliot Paul conté líriques observacions sobre la vida quotidiana de Santa Eulària des Riu poc abans i al començament de la Guerra Civil espanyola. Solen anar acompanyades de comentaris polítics i ideològics.

Ibizenkische Folge (1932), sèrie d’articles del filòsof berlinès Walter Benjamin , va ser publicada per primera vegada al diari Frankfurter Zeitung. La correspondència de Benjamin inclou comentaris sobre la vida tradicional de l’illa mentre que dos assajos de l’historiador de l’art francès Jean Selz , publicats a Les lettres nouvelles —“Walter Benjamin à Ibiza” (núm. 11, 1954) i “Une experience de Walter Benjamin” (1959)— també aporten dades sobre aquest aspecte.

De l’investigador alemany del folklore Hans Jacob Noeggerath es va publicar, poc després de la seua sobtada mort, un article breu, “Balearische Volkmärchen aus Ibiza”, a Atlantis núm. 3 (1935).

Un altre jove investigador alemany, Walther Spelbrink , va visitar Eivissa el 1931 per fer un treball per a la seua tesi doctoral, Die Mittelmeerinseln Eivissa und Formentera: eine kulturgeschichtliche und lexicographische Darstellung (Hamburg, 1938), publicat pel Butlletí de Dialectologia Catalana (1936-1937).

Albert Camus va incloure unes breus impressions a un assaig que va aparèixer a L’envers et l’endroit (1937).

Hyle: ein Traumsein in Spanien (1969, edició castellana: Hyle: ser-sueño en España, 1997), de Raoul Hausmann és una novel·la experimental que conté llargs passatges sobre l’estada de l’autor a Sant Josep a mitjan anys trenta.

La seua amant, Vera Broïdo, fa una mena de descripció lírica de l’illa d’Eivissa a Daughter of revolution (1999).

Pierre Drieu La Rochelle , que visità Eivissa l’estiu de 1933, va situar l’últim capítol de la novel·la Gilles (1939) a Eivissa durant la Guerra Civil.

A L’Ismé (1940), de l’escriptora suïssa Cilette Ofaire , l’autora narra el seu viatge en vaixell al voltant de la península Ibèrica l’any 1936. El periple conclou dramàticament a Eivissa en el moment de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. L’autora va fugir des del port d’Eivissa a Sant Josep, on sembla que va allotjar-se a can Palerm, on havien viscut Raoul Hausmann i la seua companya fins quasi aquell moment.

Relats en anglès de viatgers, 1952-1999


The Balearics (1952) d’Eric Whelpton inclou tres capítols sobre Eivissa amb informacions originals.

El famós escriptor anglès Laurie Lee va deixar un retrat breu però gràfic a “Letter from Ibiza”, publicat a Encounter, l’octubre de 1959 i que va ser reeditat a I can’t stay long (1977).

Un altre destacat escriptor anglès, Norman Lewis, va escriure un article d’igual títol que l’anterior, “Letter from Ibiza”, publicat en aquest cas a The New Yorker el 10 de març de 1956 i reeditat a A view of the world (1986), també a “The passing of San Vicente” que es va editar a New Statesman el 19 de gener de 1968 i a la seua autobiografia The world, the world (1996).

La il·lustre escriptora neozelandesa Janet Frame descriu l’Eivissa dels anys 1956 i 1957 a la seua autobiografia The envoy from mirror city (1987).

L’australiana Shirley Deane va dedicar una bona part de The road to Andorra (1960) a la seua estada a Eivissa, amb excel·lents descripcions de les tradicions pageses.

La novel·lista Barbara Comyns (1909-1992) descriu l’illa al seu Out of the red, into the blue (1960).

White under the sun: the house we built in Ibiza (1968), de l’anglesa Virginia Cleife capta l’esperit d’aventura que va animar molts estrangers a fer-se cases a llocs que ells consideraven poc accesibles, en el seu cas a Porroig.

Anything once (1992) és el tercer volum de l’autobiografia de Joan Wyndham i inclou un capítol sobre una breu estada a Eivissa que va fer l’any 1973.

Not part of the package: a year in Ibiza (1993) de Paul Richardson és una altra de les poques obres literàries en anglès dedicades exclusivament a Eivissa; conté el perfil de molts residents relacionats amb el fenomen ‘New Age’. El seu Our Lady of the Sewers: and other adventures in deep Spain (1998) descriu la renovació d’una família tradicional de sa Cala.

A The Gossip Pines (1994), Christian Anderson combina anècdotes d’una escocesa que va viure disset anys a Sant Miquel amb folklore i història.

Wayne Anthony publicà Spanish highs: sex, drugs and excess in Ibiza (1999).

Ficció literària en anglès, 1956-1998

Un mínim de vint-i-cinc novel·les han estat publicades des de 1958, ambientades totalment o en part a Eivissa. Mentre que la majoria tenen una certa qualitat literària, una tercera part són obres menors.

Every eye (1956) d’Isobel English és una novel·la ambientada entre Anglaterra, França i Eivissa al començament de la dècada dels cinquanta; hi contrasten les tonalitats grises del nord amb els colors del sud. L’originalitat de les observacions de l’autora com el fet que va visitar Eivissa abans dels grans canvis produïts pel turisme, posen aquesta obra desconeguda en una posició rellevant en la literatura sobre les Pitiüses. L’any 2000 va ser reeditada amb una introducció de Neville Braybrooke, home de l’autora i també escriptor.

Robert Goldston es degué inspirar clarament en Santa Eulària des Riu per ambientar el poble de pescadors de ‘San Pedro del Río’ a la novel·la The Catafalque (1958). Goldston conta que en aquest poble convergiren un grup d’arqueòlegs que buscaven les restes mortals de Judes Iscariot, seguint el rastre originat als manuscrits de la mar Morta.

Un altre escriptor jueu de Nova York, Herbert Burkholz, va seguir la trama relacionada amb Iscariot quan els protagonistes de The Spanish soldier (1973), una parella formada per una persona dels Estats Units i una altra d’Alemanya, es traslladaren a Eivissa per buscar el calze impiu del qual va beure l’apòstol Judes; després de trobar-lo enterrat en una cova de la costa el llancen al mar i arran d’això es repeteix, cal suposar, el procés. Aquest treball de Sísif, feina àrdua i inútil, es repeteix en una altra obra de Burkholz. Writer-in-residence (1991), que és el primer volum de la prevista trilogia The Ibiza tapestry, se situa entre un campus universitari nord-americà i el cap Martinet on, quan arriba la nit de Sant Joan, un pintor lliura les seues teles a les flames en un misteriós acte catàrtic.

John Anthony West, un altre jueu de nova York d’origen hongarès, va arribar a Eivissa cap a 1958, després d’haver publicat un volum de contes. La seua novel·la Osborne’s Army (1966) es va publicar l’any en què es va traslladar d’Eivissa a Londres. Representa una illa idíl·lica i desconeguda, anomenada ‘Escondite’, que és descoberta primer per escriptors i artistes, entre els quals hi ha un grup d’holandesos, després per turistes de creuer i, al final, per hippies. Els ‘descobridors’ originals queden tan desil·lusionats per la comercialització i la vulgarització del seu paradís, que recorren a les armes i munten un colp instigat per l’Osborne del títol. Tot i que el llibre està ambientat a les Antilles, l’illa que l’autor anomena ‘Escondite’ està inspirada en Eivissa. Posteriorment West ha estat un dels protagonistes en la controvèrsia al voltant de l’antiguitat de l’esfinx de Gizeh.

El mateix any d’Osborne’s Army (1966) va publicar-se Juanito of the Tower, obra d’una parella de Nova York formada per Gina i Harold Liebow, llibre infantil que tracta d’un adolescent de Sant Carles que no vol seguir els seus avantpassats pagesos i és enviat pel seu pare amb els seus oncles a Vila perquè vegi un altre estil de vida. El text i les fotografies i dibuixos que conté el llibre es complementen.

Un altre llibre infantil és Pietro and the Mule (1965), d’Helen Cresswell.

Shit, man! (1971, editat en versió castellana a l’Argentina el 1972) d’Alain Chedanne, és una novel·la sobre els hippies d’Eivissa que va guanyar el Prix de Deux Magots el 1972. Dedica un capítol a la visió d’una pagesa de Santa Agnès sobre els canvis a la vida rural d’aquella època.

El notable escriptor canadenc Mordecai Richler evoca dues versions d’Eivissa —la de 1952 i la de 1976— a la novel·la autobiogràfica Joshua then and now (1980).

Cal esmentar, encara que no tenen referències locals, quatre obres de nord-americans escrites a Eivissa que s’han de lligar amb el fenomen de la colònia artística pitiüsa: Outer dark (1968) de Cormac McCarthy; l’obra dramàtica The Great White Hope (1968) de Howard Sackler (que va guanyar el premi Pulitzer) i les dues famoses biografies de Clifford Irving: Fake! The story of Elmyr de Hory, the greatest art forger of our time (1969) i Autobiography of Howard Hughes (1999, però escrita el 1972 i per la qual va ser jutjat per frau).

Dins del camp de la ficció, Goodbye Goldilocks (1984), de l’escriptora australiana Judith Arthy, s’enquadra entre Austràlia, Londres i Eivissa, tracta de l’obsessió religiosa d’una al·lota educada en un convent i té un macabre final.

The shell seekers (1988), èxit de vendes de l’escocesa Rosamunde Pilcher, conté un episodi romàntic en un casament de Santa Gertrudis.

L’escriptor de ciència-ficció de Nova York Robert Sheckley ha ampliat el camp literari a la ficció policíaca amb tres novel·les que tenen com a protagonista un detectiu que té la seua base al camp eivissenc —The alternative detective (1993), Draconian New York (1966) i Soma blues (1997); aquesta darrera arriba al clímax melodramàtic en un hotel de luxe situat sobre els tallserrats de la costa nord de l’illa.

Els anys dels hippies són el tema de dues novel·les autobiogràfiques, Ibiza beach (1981) de Simon Gandolfi i A chemical romance (1998) de Jenny Fabian.

Is Harry on the boat? (1998), de Colin Butts, és una narració enginyosa sobre les actuacions dels guies turístics a Sant Antoni. L’argot xocant del seu títol és un tret significatiu que reflecteix molts aspectes d’aquest tipus de turisme.

They are ruining Ibiza (1998) és una novel·la d’Anthony Greene en què el protagonista acompanya un catedràtic texà que torna a Eivissa per buscar el seu fill desaparegut i troba l’illa molt transformada.

Ficció popular en anglès i francès


Durant els anys seixanta i setanta, Eivissa va oferir a diferents escriptors policíacs i romàntics, a més d’un ambient agradable i barat per escriure, la possibilitat de combinar dos o més gèneres literaris. L’art i l’arqueologia juguen un paper clau en el desplegament de l’acció a l’arxipèlag. A les novel·les de suspens, s’hi afegeix la mar, el contraban i les ambientacions en la Segona Guerra Mundial. Totes les obres —la major part escrites per autors experimentats i amb un nombre de vendes important— contenen descripcions excel·lents de l’illa durant el seu apogeu dels anys seixanta i començament dels setanta.

Tempête sur Ibiza (1963), de la belga Roberte Roleine, reuneix arqueòlegs, aristòcrates i espies en un conte romàntic.

The dolly dolly spy (1970) de l’anglès Adam Diment inclou tres capítols curts ambientats a Eivissa.

La novel·lista policíaca escocesa Dorothy Dunnett descriu a Dolly and the cookie bird (1970), també publicada com a Murder in the round i Ibiza surprise, una galeria d’art contemporani situada a Dalt Vila que es pot correspondre amb la Galeria Ivan Spence.

The White Island (1975), de la nord-americana Nina Lansdale (pseudònim de Marilyn Meeske), que comparteix amb la novel·la de Roberte Roleine semblances extraordinàries, situa el desenllaç al santuari des Culleram.

Stormy encounter (1975) de Roumelia Lane —pseudònim de Janey Scott—, és una novel·la sentimental típica.

Una ullada sobre les novel·les de suspens porta fins a The white schooner (1969), del sud-africà Antony Trew, que té com a argument principal la persecució d’un ciutadà suís, col·leccionista d’art milionari, retirat a una casa pagesa situada a la part de ponent d’Eivissa.

L’escriptor de bestsellers escocès, James Graham, més conegut com a Jack Higgins, va ubicar la primera part de la seua obra The Khufra run (1972) a Eivissa; el personatge principal, un contrabandista amb un hidroavió, ajuda una monja a recuperar un tresor d’origen eclesiàstic enfonsat als aiguamolls algerians.

The Ibiza syndicate (1975), de Bill Reade, tracta sobre un funcionari anglès jubilat a qui manen capturar uns lladres d’art a sa Conillera.

L’australià Mark McShane —pseudònim de Marc Lovell—, resident a Mallorca, va escriure una novel·la de suspens ambientada a Eivissa titulada Apple spy in the sky (1983), de la qual es va fer una pel·lícula, dirigida per Burt Kennedy, The trouble with spies (1984), rodada a Eivissa i amb Donald Sutherland com a protagonista.

La colònia literària holandesa


Molts dels escriptors holandesos radicats a Eivissa triaren la zona de ses Figueretes i formaren, amb molta diferència, el conjunt més gran de literats d’abans del moviment hippie. Hi destaquen quatre figures: Harry Mulisch —autor d’Ibiza dagboek—, Hugo Claus, Cees Nooteboom —autor de De ridder is gestorven (1964)— i Jan Cremer.

L’autobiografia en dos volums de Cremer, Ik Jan Cremer (1964-66) va ser traduïda a l’anglès —I Jan Cremer (1965) i Jan Cremer writes again (1969)— i això li va permetre arribar a un nombrós públic. El seu estil col·loquial evoca l’atmosfera dels beatniks de principi dels anys seixanta, mentre que la seua millor sàtira la dirigeix als altres escriptors holandesos, dels quals uns catorze, han publicat, abans de 1964 llibres relacionats amb Eivissa.

Altres dues novel·les que cal esmentar són Hannibal en de ratten (1964), de Jan Gerhard Toonder i Tamars’ maan (1964), d’Esteban López.

Al seu llibre de viatges In de schone Helena: op reis door Griekenland, Spanje... (1960), el poeta Bertus Aafjes va deixar unes imatges cridaneres i còmiques de l’illa i dels seus costums.

Literair Ibiza (1989) és una versió ampliada d’un article que va aparèixer a la revista Vrij Nederland núm. 23 el 1984, obra de Gerard Mulder, on fa una reflexió ben documentada sobre el tema literari a Eivissa.

Cosme Vidal Llàser aporta un útil resum sobre literats neerlandesos a “Escritores holandeses en Ibiza” publicat a Diario de Ibiza des del 13 de maig de 1964.

Un article anterior sobre el tema, “La Ibicencalia”, de Felip M. Lorda va ser publicat a la revista Ínsula, núm. 209 d’abril de 1964.

Theo Kars va escriure una novel·la sentimental titulada Avonturen op Ibiza (1980).

Escriptors francesos, alemanys i suïssos, 1902-1999

La segona part de Le mariage de Don Quichotte (1902) de Paul-Jean Toulet està ambientada a l’Eivissa del s XVII. El personatge de Cervantes, nomenat virrei de l’illa, intenta reformar una societat estancada però, després de cinc anys, es veu obligat a abandonar el projecte i l’illa.

Ibiza: roman deutscher Siedler (1935, reeditat el 1936 com Siedeln auf Ibiza), obra de Siegfried Ziegler, és una novel·la nacionalsocialista construïda sobre una fictícia colonització alemanya de les Pitiüses.

Die Nonne von Ibiza (1936), de Hans Medin (pseudònim de Hans Ritzky), tracta d’una monja en un convent eivissenc, amb un guió ple d’intriga.

Die weisse Insel: eine Reise nach Ibiza (1955), de Sepp Egginger, és un llibre artístic molt cuidat que descriu costums d’Eivissa i està il·lustrat amb gravats de linòleum de Josef Karl Nerud. Se’n va fer una edició limitada de 450 exemplars.

El llibre de viatges An den Säulen des Herakles (1957), de Gerhard Nebel, té un llarg capítol sobre Eivissa.

Träume enden am Himmelsrand (1957), del suís Alfred Graber , segueix la trama d’un pescador de Sant Antoni que somia escalar l’illa des Vedrà.

Sommer auf Ibiza (1958) d’Helga Pohl, tracta del descobriment d’una nova tomba fenícia al puig des Molins.

L’alemany Hans Helfritz, compositor i prolífic escriptor de relats de viatges que va establir-se a Sant Agustí l’any 1959, va deixar les impressions que li causà Eivissa a l’autobiografia Neugier trieb mich um die Welt (1990).

A la novel·la Der Tag von Santa Inés (1989/1999), de Jean Willi, els residents estrangers es relacionen fàcilment amb la gent del camp eivissenc, argument que contrasta amb el de la novel·la abans esmentada de Siegfried Ziegler.

Hi ha set novel·les més: Die Ibiza Spur (1982), de Hinrich Matthiesen; Fremdkontakt auf Ibiza (1983), de Hendrik Linckens, Mein skrupelloses Sexleben auf Ibiza (1987), de Gregor Eisenhauser; Reif für den Süden (1993), de Wieland Vagts; Café con leche: Tagebuch einer Verführung (1997), d’Anna Kopenhagen; Rave (1998), de Rainald Goetz, i Der Frankfurter Spekulant (1999), de Klaus Barski.

Aquestes obres contenen escenes que fan al·lusió, respectivament, als cartels, als ovnis, a la llibertat sexual, a l’automarginació, al turisme massiu, a la festa nocturna i al mercat immobiliari de les Pitiüses.

Escriptors escandinaus, 1938-1992

Les traduccions del llibre d’Elliot Paul al suec (1938) i al norueg (1947) són el punt de partença d’una producció literària d’interès originada entre el Bàltic i la Mediterrània.

Carl Soya, un dels escriptors més famosos de Dinamarca, va visitar Eivissa l’any 1939 i va fixar les seues impressions polítiques a En tilskuer i Spanien: 4 brever fra Ibiza (1963) traduïble per Un dramaturg a Espanya: quatre cartes des d’Eivissa.

Havet under mit vindue (1960), del danès Ole Sarvig, és una novel·la policíaca ambientada a Eivissa, traduïda a l’anglès amb el títol Sea beneath my window (2001). Sarvig, com Goldston i Deane, va ser deportat per la seua manera de viure, considerada poc moral a l’època.

Eva-Lis Wuorio va ambientar a Formentera The island of fish in the trees (1962). En el seu segon llibre, Tal and the magic barruget (1965), l’autora desenvolupa l’acció a la ciutat d’Eivissa i a Santa Eulària, lloc on l’autora va viure durant molts anys.

Els relats de viatges estan representats per Ibiza, snömadonnans ö (1963), traduïble per ‘Illa de la Mare de Déu de les Neus’, de la suecafinesa Birgitta Gadolin , Veien til San Vicente (1967), del norueg Leif Borthen (que inclou descripcions atractives de l’illa dels anys 1930 i 1950), i per Øyer i solen: Rhodos, Sicilia, Capril, Sardinia, Ibiza, Tenerife (1973), de la noruega Rise Grønoset .

Halujen puutarha (1992) traduïda a l’anglès com The garden of desires, d’Anita Konkka, ambientada en un casament des Figueral, a Sant Carles, amb vistes sobre el cap Roig i Tagomago. L’argument gira entorn de les relacions sentimentals d’una escriptora finlandesa que passa l’hivern a l’illa cuidant la casa d’una cèlebre pintora, personatge basat en Anita Snellman, una de les pintores radicades a l’illa amb més fama dels darrers anys. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments