Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears

Demarcació a Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears ARQUIT/SOC La Demarcació pitiüsa va celebrar el 20 de setembre de 1978 la primera junta de govern, a la qual es redactà la seua primera acta, sota la presidència d’Enric Rovira Colomar. La seu social era emplaçada al carrer de sa Murada, núm. 12. Això no obstant, d’ençà de l’any 1974 ja funcionava una Oficina de Visat a l’illa.

Cal ressenyar que en un principi, la Demarcació d’Eivissa, com tot Balears, depenia del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, fins que més tard es va formar a les illes Balears col·legi propi del qual és part la Demarcació de les Pitiüses.

En la seua història se n’han conegut tres seus socials: La primera a l’esmentat edifici del carrer de sa Muralla, obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert; la segona al carrer de Pere Tur, núm. 3, coneguda com can Llaneres, a Dalt Vila. Després i de manera provisional, mentre es realitzaven les obres de reforma de can Llaneres, s’emprà un baix comercial del carrer d’Aragó, núm. 101. Immediatament acabades les obres de remodelació de la seu del carrer de Pere Tur, segons el projecte dels arquitectes Luis de la Rica i Pedro Urzáiz, guanyadors del concurs convocat pel mateix Col·legi, la Demarcació va passar novament a ocupar aquestes instal·lacions.

La Demarcació és regida per la Junta de Govern, formada per un president, un tresorer i un secretari. Aquesta junta surt de les eleccions que tenen lloc cada dos anys, entre els arquitectes residents. En l’actualitat, compta amb noranta-tres col·legiats residents. Els estatuts determinen que el president de la Demarcació forma part de la Junta del Col·legi amb el càrrec de Vocal-President d’Eivissa i Formentera, i es compta igualment amb dues vocalies més, la tercera i la cinquena.

El Col·legi ha tengut com a presidents les següents persones: Enric Rovira (1978-1982), Josep M. Puget Acebo (1982-1984), Josep Torres Torres (entre 1984-1986 i 1991-1996), Lluís Gascón (1986-1988), Francesc Negre (1988-1991), Juan C. Larios (en funcions, 1991), Salvador Roig Planells (1996-2000) i n’ha estat nomenat president l’any 2000 Francesc Xavier Planas Ramia.

La Demarcació realitza les funcions que li són pròpies i per això compta amb els departaments de secretaria, d’oficina de visat, d’assesoria jurídica i el departament de comptabilitat, així com servei de biblioteca, arxiu i sala d’exposicions. La Demarcació té representació en altres òrgans públics com són la ponència tècnica de la Comissió Insular d'Urbanisme i la Comissió de Patrimoni.

Igualment desenvolupa tot un seguit d’activitats d’interès professional i cultural com cursets, conferències, presentacions, etc., la majoria obertes al públic en general. Cal fer esment a l’exposició 9 m2 (+ o -) d’instruments per a llum zenital, muntatge d’Elias Torres, mereixedora del Premi Fad 2000, en el seu apartat de Muntatges Efímers.

Amb el mateix caràcter, cal mencionar la tasca de publicacions del Col·legi a les Pitiüses, que comença pels vuit números de la revista publicada, tots ells, sota la direcció de Fèlix Julbe Moreno. El primer i el segon números formen un sol volum titulat, Introducción al análisis histórico de la ciudad de Ibiza, (1980), un esbós de l’evolució urbana de la Ciutat d’Eivissa a càrrec de Fèlix Julbe, la crònica “Ibiza 1900” de Rafael Garcia Pascuet i una selecció de cròniques i documents amb notes d’ambdós autors.

El número tres, Erwin Broner: ciudadano, arquitecto, pintor (1981) va dedicat a la figura i a l’obra de l’arquitecte alemany que va estar lligat durant gran part de la seua vida a Eivissa. La publicació inclou documentació gràfica dels projectes que hi va realitzar, així com escrits i articles de diferents autors coneixedors de la seua persona i de la seua obra arquitectònica i pictòrica.

Els números quatre i cinc, publicats conjuntament, es titulen: Arquitectura y espacio rural en Ibiza (1982); són un estudi de l’arquitectura rural eivissenca, i concretament de la casa pagesa, que va ser redescoberta els anys trenta per alguns arquitectes i artistes d’avantguarda. A més inclou el treball del geògraf Joan Vilà Valentí sobre les relacions entre el camp i la ciutat d’Eivissa, unes reflexions de Nèstor Pellicer al voltant del paisatge de l’illa i entrevistes a Julio Caro Baroja i Xavier Rubert de Ventós, convertides en monòleg pel periodista Rafael Pascuet. Tanca aquest número una antologia de textos sobre l’arquitectura rural d’alguns arquitectes i artistes d’avantguarda, entre els quals figuren Josep Lluís Sert, Raoul Haussman, Erwin Broner, Gabriel Alomar, Emili Donato, Carles Ferrater i altres.

La darrera revista es publicà el 1983 amb el títol Arquitecturas en Ibiza i comprèn els números sis, set i vuit. És un monogràfic dedicat a les obres que Joan Gómez Ripoll “Campos”, Josep Lluís Sert i Raimon Torres realitzaren a les Pitiüses. Un bon exemple de les “altres arquitectures” de l’illa, que constitueixen un testimoni exemplar que entre l’arquitectura l’arquitectura tradicional i l’arquitectura del turisme, hi ha una arquitectura actual.

Fins al 1987, quan s’edita Arquitectura en Eivissa, 1980/1985, no va aparèixer cap altra publicació. Aquesta darrera la dirigiren Ferran Marí Serra i Òscar Canalís Hernàndez i s’hi feia un recull d’obres construïdes entre aquells anys, amb l’article “La arquitectura ibicenca”, de Xavier Mestre com a introducció.

Finalment, hi ha les publicacions corresponents als Premis d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera, dels quals s’han realitzat dues convocatòries que han estat motiu en ambdues ocasions d’una exposició i d’una publicació.

Per últim, cal anomenar els números de la revista D’A del Col·legi de Balears, de la qual ha estat corresponsal a Eivissa i Formentera Salvador Roig. També s’ha de fer constar que durant la presidència de Roig la Demarcació ha estat present a reinvicacions de la societat illenca, tals com la Coordinadora Cívica Salvem ses Salines, la Plataforma contra la Construcció del Camp de Golf de Cala d’Hort i la Coordinadora Ciutadana Contra l’Ampliació del Port d’Eivissa. Així mateix, és comuna la presència de la Demarcació a la Fira de l’Hàbitat, així com, el dia de Sant Jordi, al passeig de s’Alamera amb la seua parada de llibres i publicacions.

Finalment, cal destacar que la Demarcació ha incoat les declaracions de Bé d’Interès Cultural, en la seua categoria de Monument, de la Casa Broner, d’Erwin Broner, i les cases i els apartaments “es Fumerals” a Can Pep Simó, obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert. [TMT]

Descàrregues

Col·laboradors