Costa Ribas, Josep

Costa Ribas, Josep (Eivissa 1949 — Sicília 2022) SOC Periodista, publicista i poeta. S’inicià com a periodista a la revista Uc , de la qual fou membre fundador. L’any 1982 començà a col·laborar amb Radio Popular de Ibiza en el programa cultural “Ara Pitiüses” i en el programa “Es Nostro Camp”, d’informació agrícola i de recerca etnològica; programes de fantasia com “El rollero solitàrio”; infantils, com “El carrito del helado”; i culturals, com “Arran de Mar”, el situen definitivament en el món radiofònic, i passa a conduir el magazín local “La rotonda”. L’any 1988 s’incorpora als serveis informatius de Radio Popular de Ibiza, dels quals és el responsable durant dos anys.

El 1991 crea amb altres socis l’empresa “Grup de Publicitat”, i abandona els serveis informatius i dirigeix un magazín local, “La mañana”. Des de 1992 presenta el programa “Parlem de cultura”, cada dilluns, patrocinat per la Conselleria de Cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. És membre de la FAPE (Federació d’Associacions de Premsa d’Espanya).

Activista polític en la lluita antifeixista dels anys seixanta i la transició democràtica. Comença la seua activitat a l’Escola Industrial de Terrassa, on estudià Enginyeria Tècnica Electrònica, i forma part del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Els anys 60 participa al moviment no violent “Captaires de la Pau”, que demana l’Amnistia dels presos polítics davant de la Presó Model de Barcelona. A Eivissa i Formentera organitza “La Marxa de la Llibertat”, acció no violenta que es desenvolupa arreu dels Països Catalans sota el lema “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. A Eivissa és cofundador del moviment internacional “Pax Cristi” i del “Moviment Pitiús No Violent”, entitat amb la qual participa a les accions ciutadanes “Ses Salines Parc Natural” (1977).

Forma part de la “Taula Democràtica d’Eivissa i Formentera” en el grup d’independents i a les primeres eleccions democràtiques en l’equip de propaganda política del Bloc Autonomista . Un cop establerta la normalitat democràtica abandona l’activitat política. [NRB]

Pel que fa a la seua activitat artística, es mostra com un home polifacètic de qui cal destacar, en el seu treball, el caire poètic. S’inicià amb el llibre Imatges d’Ítaca (1979), a partir del qual anys després realitzaria la carpeta Herba amb aiguaforts de Cardona Torrandell, Carles Méndez i Albert Reig, presentada a la Galeria Brosoli de Barcelona pel crític Arnau Puig. Posteriorment, la mateixa obra va ser presentada al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa pel poeta i pintor Josep Marí Marí . L’any següent, publicà Llibre d’amor i de dol amb l’editorial eivissenca Els Argonautes ( Edicions Ítaca). El 1981, a la revista Eivissa , de l’Institut d’Estudis Eivissencs , apareix el grup de poemes “Recull d’aigua” i, més tard, el 1985, a la mateixa revista, publica la suite “Nocturn per a fagot i violoncel”. Dos anys després, Sa Nostra ( Sala de Cultura de Sa Nostra) publica la seua lectura poètica del recull Camins de silenci, il·lustrada pel pintor Leopoldo Irriguible Celorrio . Des de 1992 participa als recitals poètics que cada any, coincidint amb la lluna plena del mes de juny, es presenten al claustre de l’Ajuntament d’Eivissa.

Com a creador plàstic, ha participat en nombroses mostres de Mail Art (art postal), entre les quals cal destacar les celebrades a Roma (Itàlia), La Puebla (Mèxic), Pontevedra, Algés (Portugal), Pittsburg (EUA) i Strohhot (Àustria), que tenen la seua obra publicada en els catàlegs de les mostres. A Eivissa, va ser comissari de la mostra “Estampaeivissa”, celebrada al Museu d’Art Contemporani el 1983. Ha participat igualment en exposicions de llibres d’artista (Metronom, Barcelona; Sala Ruiz Picasso, Madrid i Oldnburg, Alemanya).

El 1989, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera i l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa li varen publicar Dalt Vila a peu, itinerari lúdic per la ciutat emmurallada, el guió literari del qual va utilitzar-se després per al vídeo del mateix nom. Realitzà, igualment, els guions dels vídeos Ibiza, mon amour, presentat per Fernando Rey, i Ibiza y Formentera, perlas del Mediterráneo. Dins l’incipient món de la televisió local ha participat en la posada en marxa de diverses iniciatives com la Televisió d’Eivissa i Formentera i és guionista de programes de divulgació cultural. [CVR]

Descàrregues

Col·laboradors