Corona, pla de

Corona, pla de GEO Àrea plana del nord-oest de l’illa d’Eivissa, situada al sector occidental del conjunt des Amunts, conformant la part central del poble de Santa Agnès de Corona , al terme municipal de Sant Antoni de Portmany .

Tècnicament es tracta d’un pòlie, és a dir, una àrea plana formada per l’erosió de les roques calcàries ( calcària) i que es presenta en forma de cubeta envoltada de terres més elevades. En aquesta cubeta hi resten dipositats els materials més argilosos que queden després del procés erosiu que elimina, amb la dissolució, la part calcària de les roques. Per això es pot diferenciar clarament el límit del pòlie, ja que contrasten fortament les terres rogenques del seu interior amb les més blanquinoses dels territoris propers.

Aquest pla és de forma gairebé circular i la seua extensió és d’uns 3 km2. Té una altitud mitjana sobre el nivell de la mar d’uns 180 m, mentre que al seu voltant diversos puigs arriben a altituds notablement superiors: puig d’en Joan Andreu (392 m), al nord, puig d’en Blai (291 m), al sud-est, o sa Rota Vella (296 m), al sud.

Es tracta d’una àrea endorreica, el que vol dir que les aigües només desapareixen per infiltració o evaporació. Per això es tenen notícies que en alguns moments una zona més o menys àmplia del pla ha pogut quedar inundada durant un període llarg de pluges intenses. En aquest sentit, és significatiu que a la part més fonda de la cubeta, situada a la seua meitat occidental, se l’anomeni ses Basses. L’aigua que va infiltrant-se en aquest punt circula subterràniament i apareix a la superfície als penya-segats propers, a uns 100 m d’altitud, lloc on és aprofitada per regar uns petits bancals que obtenen la seua terra fèrtil de les partícules que arrossega la mateixa aigua (es Hortets ).

L’erosió marina s’està aproximant molt a la cubeta pel seu extrem nord-oest, per la zona anomenada s’Esboldregat, la qual cosa pot arribar a provocar, si arriba a haver-hi una important circulació superficial directa cap al mar, un ràpid procés d’erosió de tot el pòlie, amb la pèrdua d’unes terres molt riques agrícolament.

L’ocupació humana ha contribuït a ressaltar encara més aquesta àrea en el plànol paisatgístic. La fertilitat de la terra rossa del fons del pla ha permès que encara avui es mantengui intensament cultivat, quan una bona part de les terres dels voltants ja fa anys que han estat abandonades i hi creixen els pins i la brolla mediterrània.

Hi predominen els espais dedicats als cereals combinats amb una densa capa superior arbustiva, especialment d’ametllers, tot i que també s’hi troben figueres, garrovers i oliveres. També s’hi poden veure algunes vinyes.

L’interès per no perdre gens d’aquest espai per cultius ha provocat que les hisendes tradicionals no es trobin en cap cas dins de la cubeta, si no és que aprofiten algun punt on hi ha un sorgiment rocallós de calcàries; i per això podem veure la majoria de les cases pageses situades a les voreres del pla, no dins. Tot i que alguna construcció de nova planta no ha respectat aquest costum, encara avui el pla conserva una gran bellesa, la qual cosa li ha valgut ser repetidament lloat per artistes i poetes.

A l’extrem nord-est del pla se situa el centre de la parròquia, amb l’església acompanyada d’unes poques cases.

En la divisió tradicional eivissenca de l’espai aquest sector, juntament amb algunes terres pròximes, conforma la vénda del Pla de Corona. [JPS]

Descàrregues

Col·laboradors