Colomines i Roca, Josep

Colomines i Roca, Josep (Barcelona 1884 — 1959) ARQUEOL Geòleg i arqueòleg.

Fou conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit al Servei d’investigacions arqueològiques. Fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia.

Participà en nombroses excavacions a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears i publicà estudis sobre l’arqueologia d’Eivissa, entre altres.

El 1916 visità les Pitiüses i realitzà diverses excavacions en diferents llocs. Hom té notícia dels seus treballs en tres necròpolis tardoromanes, dues a Sant Antoni de Portmany, a can Prats —composta per sis sepultures— i a can Frit —amb vint-i-vuit enterraments—, i la tercera a l’illa de Formentera, a can Gavino —formada per tres enterraments—, de les quals publicà un breu estudi en el volum VI de l’anuari de l’Institut d’Estudis Catalans titulat “Necròpolis romanes d’Eivissa i Formentera” (1915-1920) i un altre de més complet en el número IV de la revista Ampurias, “Exploraciones de necrópolis romanas en Ibiza y Formentera” (1942).

També se sap que excavà diverses sepultures en alguns llocs de la parròquia de Sant Miquel; una d’elles, a la necròpolis de can Ferrer des Port, era un enterrament d’inhumació sota tègula en el qual es va trobar una exagia (ponderal de bronze), possible semiunça amb un pes de 14,44 g, d’època bizantina, de forma bitroncocònica, anepígrafa i amb una marca de tres cercles concèntrics a les bases i decoració de punts incisos en els laterals.

Igualment excavà altres sepultures a can Renclí (Sant Joan de Labritja), de les quals es desconeix tant el resultat com l’època a què pertanyen. A la finca de can Poll (Santa Eulària des Riu) realitzà uns sondeigs dels quals es desconeixen els resultats; això no obstant, proporciona la notícia que en els seus voltants hi havia una pila baptismal del mateix tipus que els de la basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca).

En el Congreso Arqueológico del Marruecos Español presentà l’article “Sepultura de un alfarero vaciador en la necrópolis del Puig des Molins” (1954), on, a la vegada que realitza l’estudi dels materials trobats en un hipogeu excavat per ell mateix en aquest jaciment, presenta una patètica descripció de l’estat d’indefensió en què es trobava la necròpolis i de l’expoli al qual estava sotmesa, fins i tot per aquells que tenien l’obligació de protegir-la.

Tots els materials recuperats en el decurs d’aquestes excavacions es conserven avui en dia en el Museu Arqueològic de Barcelona.

Igualment publicà Terracuites cartagineses d’Eivissa (1938), consistent en l’estudi de quaranta-dues terracotes d’Eivissa conservades en el Museu Arqueològic de Barcelona, de les quals quatre procedeixen de l’Illa Plana i la resta de la necròpolis del Puig des Molins . [JFG]

Descàrregues

Col·laboradors