Coco, El

Coco, El SOC Setmanari dominical que amb el subtítol “semi-satírico, semi-formal y algo literario” va sortir al carrer per primera vegada el 6 de juliol de 1890. S’editava a la impremta de Francesc Escanellas Suñer , que en va ser el fundador i propietari. Un dels seus directors fou Bartomeu de Roselló .

Amb una extensió de quatre pàgines i un format de dues columnes, va ser des del principi un setmanari crític i satíric, com indica el seu subtítol.

Com ja era habitual a la premsa de l’època, va mantenir enfrontaments amb altres publicacions locals com el setmanari El Ibicenco (llavors Ibiza ), per motius polítics sobretot. Algunes seccions eren “Casos y cosas”, amb notícies diverses, locals o no, “Telegramas”, “Correspondencia”, “Poesías” (com en totes les publicacions del moment), anuncis (també de fora de l’illa), etc.

Hi col·laboraven Felip Curtoys i Valls , Ramon Curtoys Gotarredona, Joan Mayans Marí, Joan Torres Guasch, Lluís Llobet García-Conde, Joan Palerm, Narcís i Toribi Puget, Antoni de Sard, Josep Escandell, Antoni Amengual, Marià Tur Tur, Martí Pou i Frederic Ribas. Per altra banda, alguns dels pseudònims que apareixen són “El Coco”, “Canario”, “Osicran” (Narcís Puget) o “Beltrán” (Francesc Escanellas).

José Vicente Serradilla , en el seu llibre Periodismo en Ibiza, menciona també “El Coco inútil” (Antoni Pujol Torres), “Murciélago” (que també col·laborava en altres publicacions), “Serrollo”, “Godofredo” i “Riambau” (Bartomeu de Roselló), “M. I. Guel”, “Don Sotero”, “Lledó”, “V. del Raspeig”, “Raptores” (Lluc Costa), “Pepe” (Joan Palerm Ribas), “Juan del Golfo” , “J. T. Vidal” (Joan Torres Guasch), etc.

Els seus redactors foren el ja esmentat Antoni Pujol Torres, Joan Torres Roig, Lluc Costa Ferrer, Isidor Macabich Ferrer (director també des del 7 de setembre al 26 d’octubre de 1890, segons Serradilla), Artur Pérez-Cabrero Tur (que va substituir Isidor Macabich Ferrer com a responsable del periòdic i en fou el cap fins al 8 de febrer de 1892).

A partir del 30 d’agost de 1890 acompanyava la seua capçalera amb caricatures d’Ignasi Balanzat Roselló. Així mateix també es modificà algunes vegades el seu subtítol: a partir del 25 de gener de 1891 seria “Semanario satírico independiente”, i des del 12 d’abril endavant, “Semanario satírico independiente del público”.

La redacció i l’administració varen estar en un primer moment al carrer de Ponent, núm 4, i llavors al carrer de Sant Vicent (ara de Pere Tur, a Dalt Vila), núm 14. Es va editar per última vegada el 26 de març de 1893 amb el número 138. Tot just un mes després començà una segona etapa. A partir d’aleshores es diria El Coco de Ibiza . [FTR]

Descàrregues

Col·laboradors