Canal, es

Canal, es 

1. TOPON

1 Depressió  del municipi de Sant Antoni de Portmany situada entre els puigs de Can Tieta , al nord, i des Fornàs , al sud. 

2 Lloc per on s’alimenten d’aigua els estanys de la regió Petita , a les salines d’Eivissa. L’aigua procedeix del grup d’onze concentradors que abans havien format part de l’estany Gros. També és conegut amb el nom de canal de sa Regió Petita.

3 Depressió de l’illa de Formentera, que no arriba als 30 m d’altura, situada a devers 500 m al NW des Mal Pas , on neixen algunes de les torrenteres que desemboquen en aquest tram de costa.

4 Depressió del municipi de Sant Josep de sa Talaia situada al nord de la font de sa Fontassa i del pujolet d’en Toni Coll , i al NW del coll des Vent . [ERM]

2. ARQUEOL

Finca que es troba a la parròquia de Sant Rafel de sa Creu , prop de la carretera que enllaça el poble de Sant Rafel amb la carretera que porta d’Eivissa a Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat . El mes de març de 1991 es produí en aquest indret la descoberta casual d’un forn de terrissa que —independentment de les alteracions produïdes pel seu descobridor— fou excavat pel Servei Tècnic d’Arqueologia del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. En realitat, el forn formava part d’un complex més gran, industrial i sens dubte agrari d’època antiga, encara pendent d’una investigació més aprofundida.

A la superfície del terreny es trobaren nombroses ceràmiques d’època púnica i imperial romana. Del forn només quedava la cambra de foc, la planta de la qual estava completa, fins a una alçària màxima de 0’45 m. L’enginy industrial fou realitzat cavant al sòl base del terreny —terra roja de llims, amb gran quantitat de nòduls irregulars petits i mitjans de calcàries toves— un tall circular de 3’35 m de diàmetre i d’una fondària d’entre 0’25 i 0’35 m, precedit per una mena de corredor al seu costat meridional. Les parets orientades cap a migjorn foren cobertes per una renglera de toveres de “terra de foc”. També tenia una columna central per a la sustentació de la graella o del sòl de cocció de les ceràmiques. La columna —de planta més ovalada que redona— té un diàmetre màxim de 0’92 m i mínim de 0’83 m. La seua amplada màxima, a la part superior, és de 0’78 m, i la mínima —a la seua base— de 0’70 m, de la qual es conserven 0’33 m d’alçada. D’una manera progressiva, fins i tot dràstica, la superfície en planta del forn es veié reduïda en el decurs de la seua utilització, a causa del seguit de reparacions que s’hi feren i que es conservaren en forma de “segon mur”, de manera perfectament visible. Aquestes, en algunes ocasions afectaren tot el cercle de la paret interna, formant aleshores anells; altres foren més localitzades a punts concrets, i consistiren en pegats d’argila, terra i ceràmica que el foc de les successives fornades vitrificava sovent.

Aquest “mur interior”, format en les circumstàncies descrites, té un gruix màxim de 0’45 m i sembla indicar una utilització llarga del forn. Les dites reparacions són igualment visibles a la columna central. Arreu de l’interior de la cambra de foc, del corredor i de tot el sòl inferior, l’argila consolidada per la cremació i l’acció del foc són evidents.

La boca, o entrada al corredor de cambra de foc, comparegué tapada amb una llosa de calcària —de 0’85 m de llarg, 0’20 m de gruix màxim i 0’48 m d’alçada— col·locada en posició vertical i transversal.

Les mesures més destacades del forn són: eix longitudinal màxim extern, 5 m; eix longitudinal màxim intern, 3’35 m; diàmetre interior transversal de la cambra de foc (a la base), 2’20 m; llargària del corredor, 1’60 m.

Al sòl de la cambra de cocció hi foren trobades, en estat fragmentari, diverses àmfores T-8.1.3.3. Aquestes, a part de ser una font d’informació sobre la seua producció de recipients industrials —encara que també s’hi pogueren coure ceràmiques comunes— en deixa clara la cronologia final de la utilització: segurament uns anys abans del canvi d’era. És possible que el forn estigués actiu bona part del s I aC, o fins i tot des d’abans, considerant les importants reparacions que presenta.

A pesar que correspon a un tipus ben conegut en l’antiguitat mediterrània, és el primer del seu gènere que ha pogut documentar­se a Eivissa, on, segons les nombrosíssimes produccions vasculars locals d’èpoques púnica i romana, en degueren existir bones quantitats. També cal destacar el seu caràcter rural, és a dir que, segurament, devia abastir les instal·lacions camperoles de l’entorn de les seues necessitats de vaixella industrial —àmfores per a l’emmagatzemament i transport de vi, oli i altres productes— i, probablement, també domèstica —plats, escudelles, olles, gerres, morters i altres—.

Per altra banda, és evident que a la mateixa finca des Canal existí també una instal·lació rural. Independentment d’altres elements de judici, el fet és palès en la troballa de l’orbis d’un trapetum, és a dir d’un molí d’olives d’època tardopúnica i/o altimperial romana, a la mateixa finca, i que actualment es conserva a la casa pagesa de la propietat, que porta el mateix nom. [JoRT]

Descàrregues

Col·laboradors