Can Frígoles

Can Frígoles  GEO 

1. 
Aglomeració residencial situada a la vénda d’Arabí de Dalt , dins la parròquia de Santa Eulària des Riu , en aquest mateix municipi. També coneguda amb el nom de Can Pere des Puig, aquesta barriada és orientada al vessant E del puig de na Mossona i de la rota d’en Cardona, a gairebé un quilòmetre de Santa Eulària, nucli urbà del qual depèn.

Tot i que la casa de can Pere des Puig té una antiguitat de més de dos-cents anys, no fou fins al principi dels anys seixanta que es donà impuls urbanitzador amb la parcel·lació i posterior venda de la finca de can Pere des Puig primer, i, més tardanament, de can Macià i de can Pep d’en Joan. El procés de consolidació fou lent però continuat; actualment, el barri, amb una extensió d’unes 15 ha, recull vint-i-cinc cases i una població d’unes 90 persones. Bona part de les construccions són habitatges amb dues plantes, ja siguin unifamiliars, tipus xalet, o bé plurifamiliars, que solen dedicar-se  al lloguer. Són freqüents, també, cases de només planta baixa.

El barri està dotat d’una senzilla xarxa viària pavimentada, i una numeració de cases, així com un servei de recollida de fems. Es tracta d’un nucli jove i en contínua expansió, actualment reconegut com a zona urbana de Santa Eulària. La seua població és constituïda per una mescla de gent amb origen a la mateixa parròquia i de la immigració, tant de l’Estat espanyol com estrangera, població madura ocupada generalment en el sector de serveis dins el mateix municipi, amb un nivell socioeconòmic mitjà o alt.

A més de la funció residencial, aquesta aglomeració compta amb una guarderia infantil i un centre esportiu. [JcCT]

2. Nom amb què sovent es designa el barri industrial, residencial i de serveis situat al llarg del darrer quilòmetre de la carretera de l’aeroport, especialment al seu costat N, al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i als pobles de Sant Jordi de ses Salines (vénda de Cas Costes) i Sant Francesc de s’Estany (vénda de Can Llaudis), ja que el carrer del Cullerot (l’antic camí des Racó), que travessa aquesta zona d’E a O, és el límit entre els dos pobles.

En realitat aquest nom és el d’una antiga finca situada al sector més occidental d’aquesta zona, al poble de Sant Francesc de s’Estany, al S del carrer del Cullerot, al N de la carretera de sa Caleta (just quan s’inicia) i a l’O del carrer del Paio. Amb la construcció de l’autovia de l’aeroport (anys 2006-2007) se senyalitzà amb aquest nom tota una àmplia zona que correspon a part de les antigues finques de Cas Nét, Can Lloses, es Pou d’en Lloses, Can Savina, Can Botín o Can Fonoll, la qual cosa ha provocat l’expansió i el desplaçament cap a l’E del topònim. A mitjan s. XX ja s’hi comptaven, en el sector esmentat on hi havia la finca original, prop d’una dotzena d’habitatges unifamiliars, i aquest nombre ha anat augmentant, mentre que a l’E pràcticament només hi havia una àmplia extensió de terres de conreu.

Amb la construcció de l’aeroport i el canvi de model econòmic de l’illa, bona part d’aquestes terres s’anà abandonant i aquesta començà a ser una zona atractiva com a ubicació d’habitatges i negocis, per les facilitats de comunicació i la proximitat a nous centres de treball com la ciutat d’Eivissa, la Platja d’en Bossa i, evidentment, el mateix aeroport. Els anys setanta i primers vuitanta del s. XX ja s’havien construït les primeres grans naus comercials, a peu de carretera, i una bona quantitat d’habitatges unifamiliars (als posteriors carrer de la Juia, carrer de la Cega, o a la banda N del carrer del Cullerot).

La gran densificació es produí després de l’aprovació de les Normes subsidiàries de planejament urbanístic de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, l’any 1986, que declarava com a urbana gran part d’aquesta zona, amb tipologies residencials i també industrials (de fet, es convertí en la gran àrea industrial del municipi i una de les més grans de l’illa en aquell moment). A principi dels anys noranta ja s’havien construït grans naus a gairebé tota la primera línia de la carretera a partir de la cruïlla amb el carrer del Cullerot, i els habitatges s’havien multiplicat. Abans de l’any 2000 també s’havien edificat les naus a la zona immediatament anterior a l’esmentada cruïlla, i continuaven construint-s’hi habitatges. Amb l’inici del s. XXI aparegué una altra gran nau al N del mateix carrer del Cullerot, a la finca des Pou d’en Lloses, i també se’n construïren a l’inici de la carretera de sa Caleta, a la sortida de l’aeroport en direcció a Sant Josep de sa Talaia.

Tot i que sovent s’hi fa referència com a polígon “industrial”, en realitat es tracta d’un polígon de serveis, ja que no s’hi troben activitats de transformació. Al s. XX gran part de les naus es dedicaven a la distribució de béns, molts dels quals del sector alimentari o de suport a la construcció, però al s. XXI les activitats que hi ocupen més espai tenen a veure amb l’emmagatzematge i el lloguer de vehicles, aprofitant la gran demanda d’aquestos serveis que genera la proximitat a l’aeroport. Amb tot, hi ha una gran diversitat d’empreses: de distribució de productes alimentaris, tallers mecànics, de distribució de papereria, de materials auxiliars a la construcció, de serveis per a maquinària, fusteries d’alumini, de serveis de seguretat i altres. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments