Ca n’Obrador

Ca n’Obrador  GEO Barri perifèric de Sant Antoni de Portmany , situat a terres de l’antiga vénda des Bernats (o potser fins i tot de la des Puig des Bessons ), que es troba a uns 400 m de ses Pallisses .

El seu eix principal és el camí des Regueró, paral·lel al torrent del mateix nom, que marca el límit del barri. La ronda de ses Pallisses talla Ca n’Obrador en dues meitats, tot i que la major part del nucli es troba a la part interior d’aquesta circumval·lació. L’origen del barri es remunta als anys 1947 o 1948, quan el propietari de la finca es Puig des Rafals —un tal Obrador, provinent de can Casaques, a Benimussa— va vendre uns lots de terra que aviat foren edificats. Les primeres cases, construïdes devers la segona dècada del s XX, es troben al costat esquerre de la ronda, en direcció a la carretera de Sant Josep de sa Talaia .

Però el creixement intens no arribà fins a la dècada dels seixanta i la primera meitat dels setanta, quan a Sant Antoni s’incrementà el turisme. Després el nucli romandria gairebé estancat, amb una cinquantena de cases i ocupant una superfície d’unes 20 ha. El paisatge urbà ve dominat per les cases unifamiliars d’una o dues plantes i envoltades d’un hort o jardí, tot i que també s’hi troben alguns blocs de pisos de fins a quatre plantes.

Tret del camí des Regueró, cap dels 6 o 7 carrers que integren el barri no són asfaltats i el seu traçat té més d’espontani que de planificat. Tot i això, la major part de Ca n’Obrador (la que resta dins el perímetre de la ronda) és catalogada com a sòl urbà.

La majoria dels habitants són eivissencs, membres o descendents de les famílies de Corona i de Sant Mateu que es traslladaren a Sant Antoni els anys seixanta. També hi ha algunes famílies d’estrangers i de peninsulars, que sobretot ocupen pisos de lloguer durant la temporada turística.

La infraestructura urbana del barri el 1995 era bastant deficient: absència de voravies i d’espais reservats per al lleure, carrers sense enllumenat, absència de xarxa d’aigua potable i de clavegueram, etc. En resum, es tractava d’un aglomerat de cases que no disposava de la infraestructura ni de serveis mínims per poder tenir una vida pròpia. No se’n trobava cap de públic (ni sanitari, ni educatiu, ni religiós) i tan sols disposava d’uns pocs serveis privats (una botiga i un taller). Per altra part tampoc no s’hi celebren activitats de carrer (festives o d’altre tipus) d’aquelles que serveixen per cohesionar una comunitat. [GAM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments