Barda, sa

Barda, sa ARQUEOL El jaciment de sa Barda és aproximadament a l’altura del km 18 de la carretera de Sant Josep a Sant Antoni; es troba sobre un turonet que forma part del vessant N del puig de s’Avenc.

La necròpolis púnica és a la part mitjana i superior d’una canalada pronunciada, que actualment apareix abancalada del tot, i també se’n devia estendre cap a la part nord, sobre un terreny força inclinat. En direcció oest, però en un nivell superior, hi ha la casa de sa Barda.

La primera intervenció arqueològica es realitzà el 1903, a mans de la Societat Arqueològica Ebusitana . Aleshores s’excavaren cinc hipogeus, que en total contenien dotze sarcòfags. Es tenen poques referències de la tipologia dels altres materiales trobats, ja que ingressaren al Museu Arqueològic d’Eivissa sense diferenciar-se d’altres procedents de l’àrea de Sant Agustí. Aquest fet impedeix la individualització dels diferents conjunts funeraris.

Posteriorment, Carles Roman va fer una campanya, el 1921, en la qual foren descoberts dos hipogeus més, sense sarcòfags, i un total de sis fosses. En alguns casos l’excavador precisa que les fosses eren quadrades i en altres, simplement, que estaven obertes en el terreny.

El material trobat en aquesta ocasió és divers i apareix inventariat a les memòries de les excavacions. Al marge dels ossos, pertanyents a una vintena d’esquelets, cal destacar peces interessants, com un gran vas de bronze, dues estatuetes, un aríbal grec i dos pitxers ebusitans, entre d’altres.

De totes les tombes trobades i excavades, avui en dia només se’n pot veure un hipogeu, amb una cambra prou espaiosa i l’entrada força àmplia. Pel que fa a l’hàbitat, devia estar situat a l’inici del vessant E del mateix turó, a uns 250 m de la necròpolis, en un lloc on hi ha solanes modernes de conreu. L’edifici antic es troba visiblement arrasat, encara que se’n pot identificar el lloc que ocupava, per l’existència de ceràmica en la superfície del terreny.

El jaciment de sa Barda és, doncs, un típic assentament rural púnico-ebusità, amb l’edifici de l’hàbitat i la seua corresponent necròpolis, amb hipogeus i fosses. El seu inici pot situar-se a la primera meitat del segle V aC, és un dels més antics documentats i, si més no, perdurà fins al canvi d’era, ja que de moment no se n’ha documentat la continuïtat a les èpoques imperial romana i bizantina. [RGB]

Descàrregues

Col·laboradors