Alberti Merello, Rafael

Alberti Merello, Rafael (Puerto de Santa María, Cadis 1902 — 1999) LIT/SOC Poeta espanyol, un dels més significatius d’aquest segle i membre destacat de l’anomenada Generación del 27.

Començà la seua carrera artística com a pintor al Salón de Otoño i a l’Ateneo de Madrid (1922), però ja des d’aquesta data es dedicà plenament a la literatura. El seu primer llibre, Marinero en tierra, rebé el 1925 el Premio Nacional de Literatura. La seua obra és molt àmplia i, a més dels llibres de versos, abarca el teatre i la narració.

Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Argentina i a Itàlia, i tornà a Espanya el 1977.

El 28 de juny de 1936 Rafael Alberti havia arribat a Eivissa en vaixell, des d’Alacant, en companyia de la seua esposa —María Teresa León , també escriptora—, per passar una temporada de vacances. A més, venia a l’illa amb la intenció d’escriure una obra de teatre que, amb el temps, arribaria a ser El trébol florido (1950). El poeta residirà a can Secorrat, una caseta amb molí —l’últim dels de ponent— que s’aixecava sobre la necròpolis eivissenca.

Les dues primeres setmanes foren de vacances i d’esplai. La pròpia necròpolis, el Museu Arqueològic, els carrers de Dalt Vila i de la Marina, costums i tradicions de l’illa, la presència de la mar i dels seus illots, seran viscuts per la parella amb una intensitat especial. En l’ambient d’alguns bars del port entraran en contacte no tan sols amb mariners i pescadors, sinó també amb alguns polítics (especialment Just Tur ), pintors i amb altres turistes, com Ramón Araquistain, fill del líder socialista Luis Araquistain.

En esclatar la sublevació militar, Alberti viu com a testimoni alguns dels fets més decisius de les jornades del 18 i 19 de juliol. Tres dies més resideix encara el poeta a la seua casa des Molins, i es refugia després al puig des Corb Marí, a les rodalies de ses Salines. Hi passarà uns vint dies, en companyia d’una dotzena més de refugiats i habitant una petita cabanya i una cova que hi havia al puig. Durant aquestes jornades, i malgrat els riscos, la naturalesa d’Eivissa tornarà a marcar-lo amb més força, fins l’extrem que aquestes vivències del puig —també de les dunes i salines dels voltants, la torre de sa Sal Rossa, les llunyanies de Formentera i es Vedrà— deixaran en ell un “dipòsit” de vivències i d’inspiració que li resultarà decisiu, en anys successius, per a la crea-ció de noves obres.

Després d’un intent fracassat de fuita a la Península en una barca, el 7 d’agost de 1936, Rafael Alberti és testimoni des de la llunyania del bombardeig i del canoneig de la ciutat d’Eivissa per l’esquadra republicana. A primeres hores del matí del dia 9 regressa a Eivissa i entra a la ciutat al mateix temps que ho fan les tropes republicanes. Vénen després dues jornades més d’intensos contactes. El matrimoni Alberti serà el protagonista de dos o tres dels diversos esdeveniments sonats que s’hi produiren.

El mateix dia 9, el poeta intervé a l’església de Sant Domingo i a la plaça de la Catedral per defensar el patrimoni artístic eivissenc d’alguns atacs vandàlics.

Participa en la primera reunió que celebra a l’Ajuntament el Comitè de Defensa acabat de constituir («Quaranta-vuit hores seria Ministre de Cultura de l’illa d’Eivissa», diria el poeta amb humor tants anys després). A les últimes hores de l’11 d’agost, Rafael Alberti i la seua esposa abandonen l’illa, rumb a València en l’Almirante Antequera , un dels dos destructors que havien participat en la presa de l’illa.

Alberti escriu molt poc a Eivissa, però, com s’ha dit, els quaranta dies que hi viu deixaren en ell una fonda impressió que després traspassaria, especialment, a poemes del que potser sigui el més bell dels seus llibres, Retornos de lo vivo lejano (1952). També a Entre el clavel y la espada (1941), Vida bilingüe de un refugiado español en Francia (1942) i Baladas y canciones del Paraná (1954).

Dues de les seues obres teatrals, El trébol florido i De un momento a otro, també serien fruit de les seues experiències illenques. La primera d’elles és una tragicomèdia en què, amb gran lirisme, el poeta contraposa el món més liberal dels marins al més conservador del camp. La segona és una mostra del seu teatre testimonial i transcorre durant la jornada del 18 de juliol a Andalusia, però ja és sabut que en aquesta data el poeta era a Eivissa i així traspassa algunes de les seues experiències i diàlegs.

Un altre text extremadament significatiu és el relat Una historia de Ibiza, sense cap dubte el primer testimoni literari sobre la guerra a Eivissa (El Mono Azul, Madrid, 1937), la publicació del qual s’avança fins i tot a la novel·la d’Elliot Paul .

En el segon volum de les seues MemoriasLa arboleda perdida— Rafael Alberti dedicarà algunes significatives pàgines a la seua estada a l’illa.

Hi tornarà el poeta amb emoció el 1987, cinquanta anys després de la seua primera estada, per donar dos recitals dels seus versos. També en dos llibres de la seua dona —Juego Limpio i Memoria de la melancolía— es recullen les decisives vivències d’aquelles jornades de l’estiu de 1936. [ACL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments