Albarca, pla d’

Albarca, pla d’ GEO Àrea plana de l’illa d’Eivissa, situada en el sector centre-occidental del conjunt des Amunts, conformant la part central del poble de Sant Mateu, al terme municipal de Sant Antoni de Portmany.

Paisatgísticament, contrasta molt amb les ondulacions i els relleus més intrincats del seu voltant, com també passa amb els veïns plans de Sant Gelabert i de Corona. La seua altura mitjana sobre el nivell de la mar és d’uns 170 metres. De forma quasibé circular, té una extensió d’uns 2 km2.

Tècnicament, es tracta d’un poljé, és a dir, una àrea plana formada per l’erosió de les roques calcàries, habitual allà on es donen fenòmens càrstics, fins a donar lloc a una fondalada on s’hi dipositen les argiles rogenques que resten després de la descalcificació de les calcàries. Aquestes argiles donen lloc a un tipus de sòl (la terra rossa) molt productiu agrícolament, cosa que ha estat ben aprofitada pels habitants de la zona, que han conreat aquestes terres intensament. Avui hi predominen els arbres típics del secà eivissenc (ametllers, garrovers, oliveres, etc.) combinats amb els cereals i alternats amb importants àrees de vinya.

El poblament no s’ha situat tradicionalment en el mateix pla, sinó en els seus voltants. Així s’aprofita millor la terra i també s’evita el perill que suposa el fet que el pla sigui una àrea endorreica, on les aigües només desapareixen per infiltració, i, per tant, alguns anys la zona més fonda pot romandre inundada durant algun temps, donada la poca capacitat d’absorció de les argiles.

La major part del pla s’inclou a la vénda d’Albarca , tret del seu sector més oriental, que pertany a la de Cas Turs , i de la vorera occidental, que entra dins els límits de la de sa Noguera . [JPS]

Descàrregues

Col·laboradors