setí m TÈXT Teixit que presenta una superfície llisa i brillant semblant al ras, que juntament amb el domàs i el tafetà rep la qualificació de “joia” a les Reials Ordinacions de la Universitat d’Eivissa (1663), en què es premiava amb nou palms d’aquest teixit qui millor punteria fes amb les seues armes en pro de la defensa de l’illa. A les mateixes ordinacions es constata l’ús del setí en una “xia” per als jurats. La documentació notarial deixa constància de la seua utilització en gipons, rebosillos, faldetes, etc., p. ex. “unes faldetes de setí (...) i un gipó de dona de lo mateix”, d’una llauradora del quartó de Balansat de 1716. [LMP]